divendres, 12 desembre de 2014

Exposició a Ca l'Harmonia

Del 9 de desembre de 2014 al 18 de gener de 2015, estarà exposada a Ca l'Harmonia l'exposició dedicada a la història del Canal de la Infanta anomenada 

El Canal de la Infanta:
 un patrimoni en perill


L'exposició, que abans ha estat exposada a Santa Eulàlia, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat amb molt bona acceptació de públic, estarà exposada a la planta baixa de Ca l'Harmonia, situada a la Plaça de Josep Bordonau nº 6 de l'Hospitalet.

L'horari de visita -totalment gratuïta- serà de dimarts a divendres per la tarda, de 17 a 20 h i els dissabtes d'11 a 14 hores (festius i dilluns tancats).

Complementàriament, el dia 15 de gener de 2015 a les 19h., hi haurà una conferència dedicada a donar a conèixer la història del Canal de la Infanta, que tindrà lloc a l'espai de Memòria de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 17). La conferència serà impartida per l'Ireneu Castillo, coordinador de Protegim el Canal de la Infanta i president de Perseu-Associació per la defensa del Patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat.

Organitzen: Centre d'Estudis L'Hospitalet, Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, Perseu LH i Protegim el Canal de la Infanta.

Col·laboren: Museu de l'Hospitalet, Ajuntament de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona






divendres, 7 febrer de 2014

Éxit a la inauguració de l'Exposició "EL CANAL DE LA INFANTA: UN PATRIMONI EN PERILL"

La tarda d’ahir, 6 de febrer de 2014, es va inaugurar al CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l'exposició batejada amb el nom que encapçala aquesta entrada de blog.
Mostra de les fotografies exposades
La mostra ha estat organitzada i realitzada per un grup promotor composat per membres de les entitats hospitalenques “CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET”, “ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA”, PLATAFORMA CÍVICA “PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA” y “ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (PERSEU)” interessades en la protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric de la nostra Ciutat i de la comarca natural a la qual pertanyem: EL BAIX LLOBREGAT.
Integrants de les quatre entitats organitzadores
L’acte es va celebrar en el marc d’un dels dijous en els que el “GRUP DE DONES DE SANTA EULÀLIA” organitza durant el curs com una de les seves activitats més interessants ─dins de les moltes que realitzen al llarg de l’any─ qual es la difusió entre les seves sòcies dels temes mes punyents de l’actualitat informativa i cultural.
La inauguració es va obrir amb una conferència dictada per Ireneu Castillo, president de PERSEU i coordinador de PROTEGIM, que era acompanyat a la taula per Genís Pascual, membre de la Junta Directiva del CEL’H, senyors que van ser presentats en la benvinguda que la presidenta del Grup de Dones, Sra. María Clemente, va donar a tots els invitats presents.
De dreta a esquerra: María Clemente, Genís Pascual i Ireneu Castillo
El Sr. Castillo ens va delitar (acompanyant-se per la projecció visual d’un extens recull de fotografies i dades referides al tema, realitzat per ell mateix) amb una acurada explicació històrica sobre els antecedents, la construcció, l’explotació i vida del canal, la seva decadència i els esforços, des de fa un temps, s’estan esmerçant des del voluntariat de la Comarca per a que es reconegui la importància cabdal que el “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón” ha tingut com embranzida pel desenvolupament de l’àrea geogràfica de la riba esquerra del riu Llobregat durant els dos darrers segles.     
L'Ireneu Castillo en plena xerrada
En acabar la intervenció de l’orador, es van succeir una sèrie d’intervencions per part d’algunes de les persones assistents a l’acte (una norantena) referides a matèries relacionades amb el Canal.
L’acte es va tancar amb la visita al quadres que contenien fotografies i dades ─concernides amb el tema─  desplegats a la sala d’exposicions. Val a dir que posteriorment, i durant molta estona, es van formar espontàniament en torn als quadres petits grups de persones explicant als organitzadors de la mostra interessants anècdotes i vivències relacionades amb la infraestructura homenatjada.
L'Exposició fotogràfica va tenir molta expectació
Volem agrair molt sincerament a la Direcció i als funcionaris del CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l’ajut, el recolzament i les múltiples atencions que ens ha dedicat durant el muntatge de la mostra i la celebració de la conferència de inauguració.  
 
L’exposició romandrà oberta i visitable (de 9 a 14 i de 16 a 21) fins al dia 18 de febrer de 2014.

CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA. Carrer de Santa Eulàlia, 60 (plaça interior)
 
Èxit de públic a la conferència sobre la Història del Canal de la Infanta
 
 
Juan Manuel Fernández Gallardo

diumenge, 2 febrer de 2014

Exposició "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill"

Us convidem a l'Exposició fotogràfica "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill" que del 6 al 18 de febrer d'enguany estarà dedicada al Canal de la Infanta al Centre Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.

El dijous 6 de febrer, a les 17 h farem una xerrada introductòria sobre la història del Canal de la Infanta i, en acabar, a les 19 h, farem la inauguració oficial de l'exposició fotogràfica.

Quedeu tothom convidat (entrada lliure).
 



Us adjuntem la ubicació del Centre Cultural Santa Eulàlia (a costat de l'estació del Metro Santa Eulàlia, L1)




 Us hi esperem!

dilluns, 4 març de 2013

LA MÀGIA D'UN CANAL MEDIEVAL


 
 
Avui, 3 de març de 2013 s’ha celebrat la vint-i-novena edició de la Transèquia, una caminada popular no competitiva, més aviat de caire familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta i, en aquesta ocasió ha estat la primera vegada que s’ha pogut fer en carrera pedestre.

La Transèquia d’enguany ha estat coorganitzada per la Jove Cambra Internacional de Manresa i el Bàsquet Manresa. El trajecte és el mateix de cada any, de Balsareny a Manresa, seguint el curs de la Sèquia, “un recorregut que ens fa sentir orgullosos del nostre territori, que és molt singular”, comenta Josep Vives, president executiu del Bàsquet Manresa.

Els “pobles cultes” saben celebrar amb saviesa els fits històrics del seu desenvolupament com a comunitats humanes i el manresans coneixen i rememoren amb satisfacció i orgull el que va suposar per a la ciutat i la seva comarca la construcció de la sèquia que du el seu nom, una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Manresa sencera honora amb aquests actes lúdics l’encert dels seus avantpassats quan varen decidir, malgrat molts inconvenients (àdhuc, d’interessada ira eclesial), crear un canal que, aprofitant les aigües del Llobregat regués els assedegats camps de la regió i donés aigua als ciutadans de Manresa.

Recorrem a la xarxa informàtica per a cercar dades sobre la celebració i el motiu que la ocasiona: L’existència de la sèquia de Manresa. La Sèquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. S'inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m³/s. Fou autoritzada la seva construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum.

La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia.

Recorregut                                                                                 

La sèquia té un recorregut de 26 km i 10 m. de desnivell.[1] Comença a la "resclosa dels manresans" a Balsareny, i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa.

Història

L'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà als manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades.

Inici

El mes d'abril de l'any 1339 els consellers de la ciutat: Jaume d'Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la sèquia. El Rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fundades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sèquia. El 9 d'octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu-fet de l'obra.

Immediatament es començaren les obres de construcció del canal de la sèquia sota la direcció del mestre major o arquitecte en Guillem i Catà de Barcelona. La presa d'aigües del riu Llobregat es va fer per sota del Castell de Balsareny iniciant-se amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard el Bisbe de Vic, molest per les obres, prohibeix passar el canal pels terrenys propietat del bisbat. I veient la tenacitat dels manresans en continuar l'obra i no content amb la protesta dels Consellers i Jurats de què estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis ocasionats per l'obra. Va executar sentència d'excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els Consellers i Jurats i contra els mestres de pedra.

La misteriosa Llum

La història i la tradició diuen: que a les nou del matí del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l'absis i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.

Per rememorar aquest fet, el misteri d'una llum provinent de Montserrat que va entrar a l'Església de Carme i que així es va resoldre el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia, se celebra cada any entorn el 21 de febrer dins dels actes de la Festa de la Llum, la "Fira de l'Aixada", on el barri antic de la ciutat es transforma durant un cap de setmana en un barri del segle XIV amb paradetes d'artesans, mestres d'ofici, joglars, teatre al carrer, tallers per a infants i també amb l'escenificació de la Misteriosa Llum i moltes activitats tant per a adults com per a infants.

Fi del canal

L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des de aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins les muralles de la ciutat. L'Obra de la sèquia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat Manresa.

L'Any 1815 el rei Ferran VII d'Espanya per decret aprovà el nou pla d'administració del canal, formant-se una Junta composta per un President, que havia de ser l'alcalde, i els vocals que eren persones de diferents classes socials. Per poder fer ús domèstic de les aigües, l'any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, dita obra es va acabar l'any 1865. Amb l'augment de la població, aquests dipòsits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any 1888 construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.
<Juan Manuel Fernández Gallardo>

dimecres, 12 desembre de 2012

ALERTA VERMELLA DAVANT LES DESTROSSES PRODUÏDES A LES RESTES DEL CANAL DE LA INFANTA A LA REMUNTA


La plataforma ciutadana “Protegim el Canal de la Infanta!” qualifica d'agressió totalment injustificada l'enderroc de part del mur exterior de la canalització, construït en formigó i datat de l'any 1929.

L'Ajuntament de l'Hospitalet, d'aquesta forma, incompliria el compromís de manteniment de les restes arqueològiques del Canal de la Infanta, el qual en cap cas observava l'enderroc de cap part d'aquesta infraestructura històrica..


Les imatges rebudes per la Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!” en que es documenten la destrucció d'un tram important del mur dret (exterior) de la històrica canalització, ha fet saltar totes les alarmes de la plataforma ciutadana que vetlla pel manteniment de les últimes restes del Canal de la Infanta que queden a la ciutat de l'Hospitalet.

Aquesta acció destructora del patrimoni històric hospitalenc, totalment injustificada, ja que no afecten en res el decurs de les obres que s'estan duent a terme a la zona, significa l'incompliment flagrant del compromís de manteniment per a la ciutadania de les restes arqueològiques del Canal de la Infanta trobades durant l'any 2011 a la zona de La Remunta.

En aquest acord, que en cap cas observava l'enderrocament de cap part de la canalització, el Consistori es comprometia a mantenir les restes en el seu estat original, però traient la part de ciment afegida pels militars el 1944 al pont de principis del s. XIX, i mantenint la resta enterrades per motius de seguretat, si bé senyalitzades en superfície amb un paviment diferenciat.

Cal recordar que el 21 de març de 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució en la que es reconeixia oficialment el Canal de la Infanta com a part integrant del patrimoni cultural català i on s'instava a les administracions a protegir i divulgar el seu llegat, la qual cosa faria encara més greu aquesta agressió al patrimoni històric i cultural de la ciutat de l'Hospitalet.

La plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!”, en resposta als danys patits per la canalització, farà arribar en breu la seva queixa formal a l'Ajuntament per a conèixer de primera mà quines són les raons adduïdes des del Consistori així com per a demanar la depuració de responsabilitats derivades d'aquest despropòsit.

Tanmateix, emmarcat en aquesta dinàmica, la plataforma ciutadana elevarà una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per lesió per part de l'administració local dels drets de la ciutadania de l'Hospitalet, i fins i tot, no es descarta la convocatòria de mobilitzacions per a fer públic el descontentament amb el tracte despectiu rebut per les restes del Canal de la Infanta a La Remunta, per part de qui hauria de ser el principal garant i principal interessat en la preservació del seu llegat històric per a la ciutat.

Estat actual de la paret exterior del Canal a La Remunta

dissabte, 24 novembre de 2012

PRESENTACIÓ DE PRESERVCAT A L'HOSPITALET


 
Avui, 24 de novembre de 2012, sota l’acolliment del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, ha estat presentada a la nostra ciutat PreservCAT, una iniciativa associativa en fase de concreció, que intentarà fer, tant de forma vertical com horitzontal, que la societat mateixa inicií un canvi intern que ens condueixi cap a l'adopció d'un sistema econòmic sostenible, respectuós amb el nostre entorn i la nostra història, tenint en compte que cal preservar el nostre planeta en condicions òptimes.

PreservCAT serà una entitat sense ànim de lucre que intentarà ser capaç d'englobar dins del seu si totes aquelles entitats i/o organitzacions que treballin en l’àmbit de la preservació del patrimoni natural i històric català. Els seus objectius son:

-      PRESERVACIÓ DELS ESPAIS I RECURSOS NATURALS DE CATALUNYA COM A CLAUS DE SUPERVIVÈNCIA DE FUTUR

-      DIVULGACIÓ DELS CONEIXEMENTS I USOS TRADICIONALS DE LA TERRA COM A EINA DE CONSCIENCIACIÓ MEDIAMBIENTAL

-      PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC EN PERILL DE DESAPARICIÓ DAVANT LA DEPREDACIÓ URBANÍSTICA I ESPECULATIVA

-      RECUPERACIÓ ECOLÒGICA D'ESPAIS DEGRADATS PER AL SEU REAPROFITAMENT SOSTENIBLE

-      INFLUENCIAR LA SOCIETAT PER A CANVIAR L'OPINIÓ VERS L'INSOSTENIBLE SISTEMA PRODUCTIU ACTUAL

El president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el Sr. Manuel Domínguez, va donar la benvinguda als presents a l’acte, oferint les instal·lacions del CELH a la nova entitat per si en un futur es vol fer algun altre acte de PreservCAT a la nostra ciutat.

La presentació de PreservCAT va córrer a càrrec de Carles Riba (President del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat), l'Esther Hachuel (CECBLL) i per l'Ireneu Castillo (Portaveu de “Protegim el Canal de la Infanta!” i coordinador de PreservCAT).

Va arrencar el Sr. Riba amb una introducció en la que va remarcar les problemàtiques mediambientals que afecten casa nostra així com les repercussions a l'àmbit conservacionista català de projectes de l'estil d'Eurovegas, que han estat decisius en la definició del projecte PreservCAT. Després de la intervenció de la Sra. Hachuel, i a continuació, l'Ireneu Castillo va explicar, mitjançant una presentació Powerpoint, les motivacions, els objectius, les línies d'actuació, el que s'ha fet fins ara i les activitats que en el futur es duran a terme per a donar forma a aquesta iniciativa associativa fins arribar a la reunió constituent que es preveu dur a terme en els primers mesos de 2013.









Finalitzades les intervencions des de la taula, tots els assistents es van presentar dient a quina entitat representaven i quins havien estat els motius per assistir a l’acte. Amb posterioritat, es va obrir un torn de paraules en la que van intervenir part dels presents, amb reflexions i preguntes que van ser que van ser valorades i contestades des de la taula, finalitzades les quals es va donar per closa la reunió.
 
= JOAN MANUEL FERNÁNDEZ =
 


divendres, 29 juny de 2012

Ho hem aconseguit!

Després de molt lluitar i no donar la batalla per perduda, al final, l'Ajuntament ha rectificat el planejament de l'ARE de La Remunta i preservarà oficialment les restes del Canal de la Infanta.

Planejament tal i com quedarà després de les obres
És un gran èxit per a la plataforma, que en un temps rècord (el 28/6/11 vam organitzar la primera reunió de treball) i malgrat estar avançadíssim el projecte, hem estat capaços, no tan sols de salvaguardar el nostre Canal, sinó forçar un replantejament d'algunes parts de l'ARE. Per exemple, allà on només es preservava el mas i una part de les cavallerisses, ara es preserven tots els edificis ja existents, es rehabilitaran i es posaran a disposició de la ciutadania com a equipaments diversos. No és poca cosa la que s'ha guanyat, vist des d'on partíem.

Comparativa dels projectes.
Malgrat tot, ens queda el sabor agre-dolç de no haver pogut arribar a temps per convertir tota la zona en un gran pulmó verd amb el Canal de la Infanta com estrella central per a la ciutat en comptes d'un lloc on es construiran pisos. L'especulació urbanística més dura ens deixarà com a record la destrucció de l'última zona lliure d'edificis de l'Hospitalet Centre i l'ocultació per sempre de la Torre de la Miranda, la qual no es tornarà a veure mai més des d'aquestes terres. Possiblement si haguéssim arribat un parell d'anys abans ho haguéssim pogut evitar, però les coses surten com surten i quan surten, i no podem tirar marxa enrere. Tot i així, per expressar-ho gràficament, hem quedat segons en una cursa de 100 m. llisos, malgrat haver sortit 4 segons més tard que els demés. No és per plorar.

Hem aconseguit salvar el tros de L'Hospitalet amb una empenta i una capacitat de treball que ha sorprès a tothom, i estem orgullosos de la feina que entre tots hem pogut fer, però encara queda feina a fer com per a relaxar-se massa. A l'Hospitalet mateix, caldrà fer un seguiment acurat de les feines que es duguin a terme per a evitar que el canal pateixi més del necessari. No obstant, el Canal de la Infanta encara està en perill a tot el seu recorregut i caldrà multiplicar els esforços per a que sigui pres en valor tant per la ciutadania com per les administracions, que històricament l'han vist com una nosa obsoleta i innecessària.

Per sort, hem sortit una mica del "sopor" de la memòria i aquesta aventura que és "Protegim el Canal de la Infanta!" ha servit per a despertar la consciència de molta gent i de moltes entitats respecte una part de la nostra història la qual, simplement, s'havia esborrat de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit. Cornellà ha decidit dignificar el Canal i canviarà el nom d'un carrer per a dedicar-li, igual que l'Hospitalet també està disposat a fer. Molins de Rei per la seva banda farà la Casa de les Comportes Bé Cultural d'interès Local i posarà en valor tot el recorregut encara existent. Tota una serie de fites que difícilment ens ho haguéssim cregut ara fa exactament un any.

Gràcies a tothom per la vostra feina i suport, ja que gràcies a vosaltres i malgrat les amenaces, el Canal continua fluint. I ho continuarà fent.

Per sempre.

-Ireneu Castillo-
Portaveu de "Protegim el Canal de la Infanta!"

Ens congratulem, sí, però... no és el que volíem!