dimecres, 22 de maig del 2019

Discurs del Bicentenari: Per molts anys, Canal de la Infanta!

Avui just fa 200 anys que a Molins de Rei s’inaugurava el Canal de la Infanta. Un canal de rec que, fruit de la iniciativa privada va permetre posar en regadiu tot el Delta del Llobregat des del riu fins a Montjuïc, des del Samontà fins a la platja.

Aquell primer dia, el canal només arribava fins a l’Hospitalet i, si bé aquella gent de fa dos segles ja preveien la importància d’aquella infraestructura hidràulica que tant els hi va costar bastir, el que no es podien ni imaginar és l’enorme transcendència que el Canal de la Infanta tindria posteriorment per a la història dels pobles del Baix Llobregat, per a Barcelona i per la de Catalunya sencera.

Durant aquests dos-cents anys el Canal de la Infanta va convertir unes pobres terres de secà en un autèntic verger capaç de treure fins a quatre collites l’any i que era capaç de vendre els seus productes per tota Europa, però no només això.

El Pont de la Remunta el 21 de maig de 2019

Amb l’arribada de l’aigua i la consegüent riquesa agrícola van començar a arribar les primeres indústries i amb elles les primeres persones que, atretes per la vitalitat econòmica que anava despuntant, feren créixer de forma espectacular les poblacions regades pel Canal de la Infanta. L’arribada del ferrocarril en va ser una conseqüència directa.

A l’Hospitalet el terrabastall va ser èpic. Tot el que veiem, encara que no ho pugui semblar, ha estat modulat per l’existència d’un Canal que semblava que no existia, però que era l'artèria de vida principal de la ciutat. Des dels topònims, el traçat dels carrers, l’estructura dels barris, la xarxa de canalització del clavegueram i fins i tot la ubicació de les grans indústries i centres productius, tot porta el segell del Canal de la Infanta.

La misèria imperant a l'Estat per causa de la desgraciada Guerra Civil va fer que el pol agrícola més productiu de la península que era el Delta del Llobregat, atragués a gent de tota Espanya buscant sortir de la pobresa. La mala planificació urbanística i falta d'infraestructures durant el franquisme feren que, per la pressió demogràfica, el Canal de la Infanta morís d'èxit sota un matalàs de ciment, asfalt i, sobre tot, d’oblit.

El 2011  vam ser uns pocs els que vam engegar la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”, per salvar de l’especulació urbanística els últims 125 metres que quedàven a la nostra ciutat.

Ireneu Castillo, llegint el discurs commemoratiu

Tot i portar el tema fins al Parlament de Catalunya, no vam poder salvar-lo tal i com volíem, però el fet de que estiguem avui al peu d’aquest pont, significa que aquella va ser una victòria sonada. Sonada per què significava que la ciutadania de l’Hospitalet havia començat a comprendre la importància històrica del Canal de la Infanta per la nostra ciutat, i la injustícia que s’havia comès amb ell. Però no es va quedar aquí, sinó que aquesta onada de conscienciació va arribar a la resta de pobles regats amb la seva aigua i, de retruc, va despertar l’interès pel nostre patrimoni, per la nostra història i per la nostra terra.

Un moviment ciutadà que està cada vegada més viu i més actiu, i que ha permès que tot un reguitzell d’entitats ciutadanes es moguin proactivament per a defensar allò que consideren seu: la seva ciutat.

Avui, que el Canal de la Infanta celebra el seu 200 aniversari, i donat que el nostre ajuntament no ha cregut que aquesta data tingui cap importància per a la ciutat, ens apleguem la ciutadania de l’Hospitalet davant d’aquest pont. Un pont del segle XIX que, malgrat haver estat desvirtuat, maltractat i menyspreat, simbolitza un passat gloriós, un present de lluita i un futur d’esperança per a tothom.

 Per molts anys, Canal de la Infanta!

 -Ireneu Castillo-
Coordinador de Protegim el Canal de la Infanta


Foto grupal dels participants a l'acte del dia 21 de maig de 2019