diumenge, 15 d’octubre del 2017

Patrimoni real enterrat que s´ha de tornar històric i visible arreu.


Al món de la reclamació patrimonial  sempre hi ha qui s´afanya per desenterrar vestigis amagats sota terra, i n´hi ha qui s´escarrassa per tornar-los a enterrar el més aviat possible altra vegada.

En el cas de NOU BARRIS, un d´aquests tresors amagats es el Pont dels Tres Ulls,  que hi podem trobar a la falda de Collserola en el costat del barri de la Trinitat.  Un pont -aqueducte amb història de treball per part de la Societat d´aigues de BCN que donava suport a les canonades que transportaven l´aigua del Besós fins a Vallcarca, uns conductes que pujaven d´una estació de bombament a l´altre a més de 125 metres per sobre del nivell del mar.   Un pont ara amagat sota terra i que fa un parell d´anys va ser redescobert amb maquinària per iniciativa de l´Ajuntament, per donar suport material a les explicacions que s´imparteixen al voltant del MUHBA de la Casa de les Aigues.



(foto del pont dels tres ulls)


Ara, una vegada acabades les ganes de tirar allò endavant, i tot sigui de pas, els diners per fer-ho, la proposta de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris que s´encarregà de treure a la llum el projecte de patrimonialització, es tornar a colgar-ho de runa per evitar la seva destrucció definitiva.

A on hi  havia un projecte  maco  de  revalorització  patrimonial,  i  una voluntat  clara de  protecció  de memòria històrica, tan sols hi valen el diners, com sempre.

A l´HOSPITALET, el passat dia 28 de juny, la voluntat de les parts que vam participar a l´esdeveniment que suposava la presentació del Llibre "El Canal de la Infanta, la revalorització  d´un patrimoni", era molt semblant.




(totos de la reunió a Can Riera de l´Hospitalet)

La presentació del llibre, escrit a mitges entre l´Hospitalet i el Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobegat, va servir per encetar un debat de preservació patrimonial molt interessant.  Un debat il.lustrat per la història descrita ins un llibre recomanable que ja porta quasi dos anys de presentacions exitoses en tota la comarca.

Les associacions i arxius que van aceptar el debat in situ van ser; el Centre d´Estudis de L´Hospitalet, el museu de Molins de Rei, el Centre d´Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l´Ateneu de l´Hospitalet, i l´associació "Perseu" de protecció patrimonial,  que va endegar les accio nes per preservar el pont del Canal de la Infanta al recinte de la Remunta, antic quarter que durant més de 50 anys amagà les restes, no sota terra, sino a la part del darrera, protegit per la seva tanca militar.

El Canal de la Infanta era una construcció històrica que farà 200 anys el proper 2019, un solc a tot lo llarg de  6 municipis  (Molins  de  Rei,  Sant  Feliu  de  Llobregat,  Sant  Joan  Despí,  Cornellà,  L´Hospitalet  i Barcelona), que proveia d´aigua de regadiu a tota la marina del Baix Llobregat, també arribava amb intenció de moure rodes de molí industrial, tot amb aigua del Llobregat.

Un be patrimonial  prou important per fer que les restes que encara es troben amagades sota terra surtin al Sol lo més aviat possible, en la seva totalitat si es possible.

Les voluntats combregades a l´acte van intentar ajuntar esforços per poder reclamar la seva importància històrica i patrimonial davant dels consells de regidors dels ajuntaments esmentats.  Una reclamació que segons els assistents hauria de passar pels seguents passos imprescindibles.

-CATALOGACIÓ  de  les restes  reals  que  encara  restin  amagades  a tot lo llarg dels 22 kms que  feia de recorregut el Canal de la Infanta.  Per exemple, el calaix a dintre de l´estació històrica del metr o de Santa Eulàlia, les restes del canal industrial de la fàbrica de la Llana de Cornellà, el pont sota la carretera d´accés a Molins des de Papiol, les comportes originals de la casa de les comportes de Molins, o el Rec Vell del Papiol.

A Cornellà per exemple, el municipi més avançat al meu gust en aquest aspecte, ja ha posat in situ fites portàtils de memòria que es troben al davant dels llocs conservats del Canal a dins del municipi, com es el ròtul del pont de Quillet, i ara volen encarregar panots hidraulics de vorera per posar a tot lo llarg de la línia desapareguda que faria el recorregut històric del Canal per la ciutat .

-reclamació de  RECONEIXEMENT COM A  BCIL (Be  Protegit  d´Interés  Local),  com a mínim  per part dels consistoris respectius, en aquest sentit a l´Hospitalet encara estem a temps dintre d´aquest final d´any o principis del que ve, ja que toca posar al dia el PEPPA (Pla Especila de Protecció de Patrimoni) a dintre de la ciutat.


-posada en valor real aportant IDEES DE VALORITZACIÓ, com a vies verdes per muntar en bici, o museus temàtics aprofitant reclamacions com la de Can Trabal al barri de Bellvitge de l´Hospitalet, per on filloles del Canal portaven també aigua de conreu.

Tot amb l´interés de preservar i no tornar a amagar una realitat que no pot ser oblidada com si res.

Amb el Pont dels Tres Ulls també hauriem d´aconseguir quelcom semblant, marcar una importància, posar una fita, un testimoni, un número en un catàleg de protecció.  Però que mentre no es materialitza ha de ser mantingut en l´anonimat, a sota terra, tan sols mostrat en les fotografies,   però que quant torni a sortir a la llum del Sol, per l´interés de les parts , amb un projecte concret de conservació, sig ui preservat per un futur de gaudi i ensenyança de les generacions futures.

dimecres, 12 de juliol del 2017

Resum de la reunió de Protegim el Canal de la Infanta del 28/6/2017

El passat dimecres dia 28 de juny, a les 18 h, després d'un llarg temps sense reunir-nos, va tenir lloc a la sala gran de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 19, a l'Hospitalet) una sessió de treball amb una dotzena de representants de diverses entitats que integren i/o donen suport a la plataforma Protegim el Canal de la Infanta.

Aquest cop l'excusa va ser la celebració del 6è aniversari de la primera reunió de la plataforma a l' antiga Casona Asturiana de L'Hospitalet, esdeveniment que hem aprofitat per a fer la presentació a l'Hospitalet del llibre “El Canal de la Infanta. La recuperació d'un patrimoni”, editat per L'Avenç de Cornellà, i per a fer una valoració del que han significat aquests sis anys de lluita per a salvaguardar la memòria del vell canal.
Pont del Canal de la Infanta a La Remunta el 2010
Per a començar, el coordinador de la plataforma, l'Ireneu Castillo ha fet una introducció a la feina feta durant aquest sis anys i els objectius assolits (protecció del pont de La Remunta, Declaració del Parlament, augment de la conscienciació ciutadana de la protecció del patrimoni històric lligat al Canal de la Infanta...) així com la feina que encara queda per fer (compromisos no acomplerts per les administracions locals) i les amenaces que posen en perill la pervivència del Canal (enderrocs injustificats, projectes urbanístics...).

Imatge de la reunió del 28/06/17
Posteriorment, s'ha iniciat un torn de paraules que ha obert l'Ignasi Doñate, representant de l'Avenç de Cornellà, qui ha destacat el paper de Protegim el Canal de la Infanta en l'activació de les diverses entitats que en un o un altre moment havien treballat per a la conservació de la memòria del canal. Tanmateix ha informat de les activitats que s'estan oferint al public per a divulgar la història del Canal (recorreguts teatralitzats, visites guiades...), el canvi de nom del Parc de la Infanta a “Parc del Canal de la Infanta” i ens ha presentat el model de rajola de carrer (panot) que confeccionat per l'empresa Escofet es pretén instal.lar a Cornellà cada 20 metres per tot el recorregut del canal a la ciutat. Aquest panot, confeccionat en color blau, porta el dibuix esquemàtic d'un pont travessant el canal i el text “Canal de la Infanta”, serà instal·lat per la brigada de manteniment de la ciutat sense cost afegit. S'ha proposat que seria una bona iniciativa que tots els municipis implicats l'adoptessin com a forma de donar continuïtat a la traça històrica de cara a l'horitzó del 2019, any del bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta.

Panot que s'instal·larà properament al tram de Cornellà
Al seu torn de paraula, en Manuel Dominguez, president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha remarcat com la mobilització del canal ha servit a l'Hospitalet per a portar la defensa del patrimoni d'un àmbit merament individual (centrat en entitats i persones conscienciades) a un sentiment més colectiu, en que la gent, mitjançant les xarxes social, no dubta en expressar el seu malestar davant qualsevol atac al patrimoni. També remarca la necessitat de catalogació de tots els trams encara existents tant a l'Hospitalet com a la resta, així com la necessitat de fer força davant l'ajuntament per a la protecció dels trams de la ciutat atès l'imminent obertura de converses per a fer el nou PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Conclou amb l'esment de la necessitat d'organitzar una estratègia de protecció conjunta entre les entitats, de cara al 2019.

Tot seguit, ha pres la paraula el representant dels Amics del Museu de Molins de Rei, l'Agustí Lloberas,  el qual ens ha comentat la necessitat d'incorporar el Rec Vell (canal medieval que va des d'El Papiol fins a Molins) a la lluita del Canal, atès que és el tributari de l'aigua del Canal de la Infanta i està igualment desprotegit. També ens informa de la intenció de demanar la declaració de BCIL de la Casa de Comportes, l'enderroc de l'afegit del segle XX, així com la recuperació per a usos culturals de l'antiga fàbrica Ferrer i Mora (l'Edifici del Molí).

L'Esther Hachuel, representant el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ens comenta la necessitat de protecció del tram obert del Canal que transcorre per Sant Feliu, així com la necessitat de posar a tots els agents d'acord per a establir mesures de protecció de tot el traçat. Recorda la conveniència de consultar a arquitectes i gent especialista en conservació de d'altres canals de rec del país per a presentar a les administracions un projecte viable que serveixi de base per la recuperació del Canal de la Infanta.

Després d'obrir el torn de debat s'arriba a les següents conclusions:

  • Coordinar els diferents centres d'estudis i patrimonialistes de la traça del canal per a confeccionar un catàleg detallat de tot el patrimoni del Canal de la Infanta existent actualment a cada municipi. D'aquest forma s'aconseguiria un catàleg global que serviria per a una protecció unitària del Canal.
  • Sol·licitar a les administracions locals la declaració de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) per a cada un dels trams municipals.
  • Contactar amb arquitectes i especialistes per a fer un projecte de recuperació del Canal per a convertir tota la seva traça en una Via Verda/Blava que serveixi de comunicació entre tots els municipis regats pel Canal.
  • Mantenir noves reunions en un futur per a consensuar activitats de cara a la celebració del Bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta el 2019.
Portada del llibre que vam presentar a L'H
Un cop finalitzat el torn de paraules, l'Ignasi Doñate, l'Esther Hachuel i l'Ireneu Castillo, com a autors de l'obra, han presentat en societat a l'Hospitalet el llibre El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni”, editat per l'Avenç de Cornellà. Els autors han explicat de forma ràpida les motivacions de l'edició d'aquest llibre i la seva importància dins de la recuperació de la memòria del Canal.

Tocant a les 20 h del dia 28 de juny de 2017, aixequem la sessió.


-Ireneu Castillo-
Coordinador de Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”



 
Notícia de la reunió a Televisió de L'Hospitalet