dimecres, 22 de maig del 2019

Discurs del Bicentenari: Per molts anys, Canal de la Infanta!

Avui just fa 200 anys que a Molins de Rei s’inaugurava el Canal de la Infanta. Un canal de rec que, fruit de la iniciativa privada va permetre posar en regadiu tot el Delta del Llobregat des del riu fins a Montjuïc, des del Samontà fins a la platja.

Aquell primer dia, el canal només arribava fins a l’Hospitalet i, si bé aquella gent de fa dos segles ja preveien la importància d’aquella infraestructura hidràulica que tant els hi va costar bastir, el que no es podien ni imaginar és l’enorme transcendència que el Canal de la Infanta tindria posteriorment per a la història dels pobles del Baix Llobregat, per a Barcelona i per la de Catalunya sencera.

Durant aquests dos-cents anys el Canal de la Infanta va convertir unes pobres terres de secà en un autèntic verger capaç de treure fins a quatre collites l’any i que era capaç de vendre els seus productes per tota Europa, però no només això.

El Pont de la Remunta el 21 de maig de 2019

Amb l’arribada de l’aigua i la consegüent riquesa agrícola van començar a arribar les primeres indústries i amb elles les primeres persones que, atretes per la vitalitat econòmica que anava despuntant, feren créixer de forma espectacular les poblacions regades pel Canal de la Infanta. L’arribada del ferrocarril en va ser una conseqüència directa.

A l’Hospitalet el terrabastall va ser èpic. Tot el que veiem, encara que no ho pugui semblar, ha estat modulat per l’existència d’un Canal que semblava que no existia, però que era l'artèria de vida principal de la ciutat. Des dels topònims, el traçat dels carrers, l’estructura dels barris, la xarxa de canalització del clavegueram i fins i tot la ubicació de les grans indústries i centres productius, tot porta el segell del Canal de la Infanta.

La misèria imperant a l'Estat per causa de la desgraciada Guerra Civil va fer que el pol agrícola més productiu de la península que era el Delta del Llobregat, atragués a gent de tota Espanya buscant sortir de la pobresa. La mala planificació urbanística i falta d'infraestructures durant el franquisme feren que, per la pressió demogràfica, el Canal de la Infanta morís d'èxit sota un matalàs de ciment, asfalt i, sobre tot, d’oblit.

El 2011  vam ser uns pocs els que vam engegar la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”, per salvar de l’especulació urbanística els últims 125 metres que quedàven a la nostra ciutat.

Ireneu Castillo, llegint el discurs commemoratiu

Tot i portar el tema fins al Parlament de Catalunya, no vam poder salvar-lo tal i com volíem, però el fet de que estiguem avui al peu d’aquest pont, significa que aquella va ser una victòria sonada. Sonada per què significava que la ciutadania de l’Hospitalet havia començat a comprendre la importància històrica del Canal de la Infanta per la nostra ciutat, i la injustícia que s’havia comès amb ell. Però no es va quedar aquí, sinó que aquesta onada de conscienciació va arribar a la resta de pobles regats amb la seva aigua i, de retruc, va despertar l’interès pel nostre patrimoni, per la nostra història i per la nostra terra.

Un moviment ciutadà que està cada vegada més viu i més actiu, i que ha permès que tot un reguitzell d’entitats ciutadanes es moguin proactivament per a defensar allò que consideren seu: la seva ciutat.

Avui, que el Canal de la Infanta celebra el seu 200 aniversari, i donat que el nostre ajuntament no ha cregut que aquesta data tingui cap importància per a la ciutat, ens apleguem la ciutadania de l’Hospitalet davant d’aquest pont. Un pont del segle XIX que, malgrat haver estat desvirtuat, maltractat i menyspreat, simbolitza un passat gloriós, un present de lluita i un futur d’esperança per a tothom.

 Per molts anys, Canal de la Infanta!

 -Ireneu Castillo-
Coordinador de Protegim el Canal de la Infanta


Foto grupal dels participants a l'acte del dia 21 de maig de 2019

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Patrimoni real enterrat que s´ha de tornar històric i visible arreu.


Al món de la reclamació patrimonial  sempre hi ha qui s´afanya per desenterrar vestigis amagats sota terra, i n´hi ha qui s´escarrassa per tornar-los a enterrar el més aviat possible altra vegada.

En el cas de NOU BARRIS, un d´aquests tresors amagats es el Pont dels Tres Ulls,  que hi podem trobar a la falda de Collserola en el costat del barri de la Trinitat.  Un pont -aqueducte amb història de treball per part de la Societat d´aigues de BCN que donava suport a les canonades que transportaven l´aigua del Besós fins a Vallcarca, uns conductes que pujaven d´una estació de bombament a l´altre a més de 125 metres per sobre del nivell del mar.   Un pont ara amagat sota terra i que fa un parell d´anys va ser redescobert amb maquinària per iniciativa de l´Ajuntament, per donar suport material a les explicacions que s´imparteixen al voltant del MUHBA de la Casa de les Aigues.



(foto del pont dels tres ulls)


Ara, una vegada acabades les ganes de tirar allò endavant, i tot sigui de pas, els diners per fer-ho, la proposta de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris que s´encarregà de treure a la llum el projecte de patrimonialització, es tornar a colgar-ho de runa per evitar la seva destrucció definitiva.

A on hi  havia un projecte  maco  de  revalorització  patrimonial,  i  una voluntat  clara de  protecció  de memòria històrica, tan sols hi valen el diners, com sempre.

A l´HOSPITALET, el passat dia 28 de juny, la voluntat de les parts que vam participar a l´esdeveniment que suposava la presentació del Llibre "El Canal de la Infanta, la revalorització  d´un patrimoni", era molt semblant.




(totos de la reunió a Can Riera de l´Hospitalet)

La presentació del llibre, escrit a mitges entre l´Hospitalet i el Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobegat, va servir per encetar un debat de preservació patrimonial molt interessant.  Un debat il.lustrat per la història descrita ins un llibre recomanable que ja porta quasi dos anys de presentacions exitoses en tota la comarca.

Les associacions i arxius que van aceptar el debat in situ van ser; el Centre d´Estudis de L´Hospitalet, el museu de Molins de Rei, el Centre d´Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l´Ateneu de l´Hospitalet, i l´associació "Perseu" de protecció patrimonial,  que va endegar les accio nes per preservar el pont del Canal de la Infanta al recinte de la Remunta, antic quarter que durant més de 50 anys amagà les restes, no sota terra, sino a la part del darrera, protegit per la seva tanca militar.

El Canal de la Infanta era una construcció històrica que farà 200 anys el proper 2019, un solc a tot lo llarg de  6 municipis  (Molins  de  Rei,  Sant  Feliu  de  Llobregat,  Sant  Joan  Despí,  Cornellà,  L´Hospitalet  i Barcelona), que proveia d´aigua de regadiu a tota la marina del Baix Llobregat, també arribava amb intenció de moure rodes de molí industrial, tot amb aigua del Llobregat.

Un be patrimonial  prou important per fer que les restes que encara es troben amagades sota terra surtin al Sol lo més aviat possible, en la seva totalitat si es possible.

Les voluntats combregades a l´acte van intentar ajuntar esforços per poder reclamar la seva importància històrica i patrimonial davant dels consells de regidors dels ajuntaments esmentats.  Una reclamació que segons els assistents hauria de passar pels seguents passos imprescindibles.

-CATALOGACIÓ  de  les restes  reals  que  encara  restin  amagades  a tot lo llarg dels 22 kms que  feia de recorregut el Canal de la Infanta.  Per exemple, el calaix a dintre de l´estació històrica del metr o de Santa Eulàlia, les restes del canal industrial de la fàbrica de la Llana de Cornellà, el pont sota la carretera d´accés a Molins des de Papiol, les comportes originals de la casa de les comportes de Molins, o el Rec Vell del Papiol.

A Cornellà per exemple, el municipi més avançat al meu gust en aquest aspecte, ja ha posat in situ fites portàtils de memòria que es troben al davant dels llocs conservats del Canal a dins del municipi, com es el ròtul del pont de Quillet, i ara volen encarregar panots hidraulics de vorera per posar a tot lo llarg de la línia desapareguda que faria el recorregut històric del Canal per la ciutat .

-reclamació de  RECONEIXEMENT COM A  BCIL (Be  Protegit  d´Interés  Local),  com a mínim  per part dels consistoris respectius, en aquest sentit a l´Hospitalet encara estem a temps dintre d´aquest final d´any o principis del que ve, ja que toca posar al dia el PEPPA (Pla Especila de Protecció de Patrimoni) a dintre de la ciutat.


-posada en valor real aportant IDEES DE VALORITZACIÓ, com a vies verdes per muntar en bici, o museus temàtics aprofitant reclamacions com la de Can Trabal al barri de Bellvitge de l´Hospitalet, per on filloles del Canal portaven també aigua de conreu.

Tot amb l´interés de preservar i no tornar a amagar una realitat que no pot ser oblidada com si res.

Amb el Pont dels Tres Ulls també hauriem d´aconseguir quelcom semblant, marcar una importància, posar una fita, un testimoni, un número en un catàleg de protecció.  Però que mentre no es materialitza ha de ser mantingut en l´anonimat, a sota terra, tan sols mostrat en les fotografies,   però que quant torni a sortir a la llum del Sol, per l´interés de les parts , amb un projecte concret de conservació, sig ui preservat per un futur de gaudi i ensenyança de les generacions futures.

dimecres, 12 de juliol del 2017

Resum de la reunió de Protegim el Canal de la Infanta del 28/6/2017

El passat dimecres dia 28 de juny, a les 18 h, després d'un llarg temps sense reunir-nos, va tenir lloc a la sala gran de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 19, a l'Hospitalet) una sessió de treball amb una dotzena de representants de diverses entitats que integren i/o donen suport a la plataforma Protegim el Canal de la Infanta.

Aquest cop l'excusa va ser la celebració del 6è aniversari de la primera reunió de la plataforma a l' antiga Casona Asturiana de L'Hospitalet, esdeveniment que hem aprofitat per a fer la presentació a l'Hospitalet del llibre “El Canal de la Infanta. La recuperació d'un patrimoni”, editat per L'Avenç de Cornellà, i per a fer una valoració del que han significat aquests sis anys de lluita per a salvaguardar la memòria del vell canal.
Pont del Canal de la Infanta a La Remunta el 2010
Per a començar, el coordinador de la plataforma, l'Ireneu Castillo ha fet una introducció a la feina feta durant aquest sis anys i els objectius assolits (protecció del pont de La Remunta, Declaració del Parlament, augment de la conscienciació ciutadana de la protecció del patrimoni històric lligat al Canal de la Infanta...) així com la feina que encara queda per fer (compromisos no acomplerts per les administracions locals) i les amenaces que posen en perill la pervivència del Canal (enderrocs injustificats, projectes urbanístics...).

Imatge de la reunió del 28/06/17
Posteriorment, s'ha iniciat un torn de paraules que ha obert l'Ignasi Doñate, representant de l'Avenç de Cornellà, qui ha destacat el paper de Protegim el Canal de la Infanta en l'activació de les diverses entitats que en un o un altre moment havien treballat per a la conservació de la memòria del canal. Tanmateix ha informat de les activitats que s'estan oferint al public per a divulgar la història del Canal (recorreguts teatralitzats, visites guiades...), el canvi de nom del Parc de la Infanta a “Parc del Canal de la Infanta” i ens ha presentat el model de rajola de carrer (panot) que confeccionat per l'empresa Escofet es pretén instal.lar a Cornellà cada 20 metres per tot el recorregut del canal a la ciutat. Aquest panot, confeccionat en color blau, porta el dibuix esquemàtic d'un pont travessant el canal i el text “Canal de la Infanta”, serà instal·lat per la brigada de manteniment de la ciutat sense cost afegit. S'ha proposat que seria una bona iniciativa que tots els municipis implicats l'adoptessin com a forma de donar continuïtat a la traça històrica de cara a l'horitzó del 2019, any del bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta.

Panot que s'instal·larà properament al tram de Cornellà
Al seu torn de paraula, en Manuel Dominguez, president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha remarcat com la mobilització del canal ha servit a l'Hospitalet per a portar la defensa del patrimoni d'un àmbit merament individual (centrat en entitats i persones conscienciades) a un sentiment més colectiu, en que la gent, mitjançant les xarxes social, no dubta en expressar el seu malestar davant qualsevol atac al patrimoni. També remarca la necessitat de catalogació de tots els trams encara existents tant a l'Hospitalet com a la resta, així com la necessitat de fer força davant l'ajuntament per a la protecció dels trams de la ciutat atès l'imminent obertura de converses per a fer el nou PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Conclou amb l'esment de la necessitat d'organitzar una estratègia de protecció conjunta entre les entitats, de cara al 2019.

Tot seguit, ha pres la paraula el representant dels Amics del Museu de Molins de Rei, l'Agustí Lloberas,  el qual ens ha comentat la necessitat d'incorporar el Rec Vell (canal medieval que va des d'El Papiol fins a Molins) a la lluita del Canal, atès que és el tributari de l'aigua del Canal de la Infanta i està igualment desprotegit. També ens informa de la intenció de demanar la declaració de BCIL de la Casa de Comportes, l'enderroc de l'afegit del segle XX, així com la recuperació per a usos culturals de l'antiga fàbrica Ferrer i Mora (l'Edifici del Molí).

L'Esther Hachuel, representant el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ens comenta la necessitat de protecció del tram obert del Canal que transcorre per Sant Feliu, així com la necessitat de posar a tots els agents d'acord per a establir mesures de protecció de tot el traçat. Recorda la conveniència de consultar a arquitectes i gent especialista en conservació de d'altres canals de rec del país per a presentar a les administracions un projecte viable que serveixi de base per la recuperació del Canal de la Infanta.

Després d'obrir el torn de debat s'arriba a les següents conclusions:

  • Coordinar els diferents centres d'estudis i patrimonialistes de la traça del canal per a confeccionar un catàleg detallat de tot el patrimoni del Canal de la Infanta existent actualment a cada municipi. D'aquest forma s'aconseguiria un catàleg global que serviria per a una protecció unitària del Canal.
  • Sol·licitar a les administracions locals la declaració de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) per a cada un dels trams municipals.
  • Contactar amb arquitectes i especialistes per a fer un projecte de recuperació del Canal per a convertir tota la seva traça en una Via Verda/Blava que serveixi de comunicació entre tots els municipis regats pel Canal.
  • Mantenir noves reunions en un futur per a consensuar activitats de cara a la celebració del Bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta el 2019.
Portada del llibre que vam presentar a L'H
Un cop finalitzat el torn de paraules, l'Ignasi Doñate, l'Esther Hachuel i l'Ireneu Castillo, com a autors de l'obra, han presentat en societat a l'Hospitalet el llibre El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni”, editat per l'Avenç de Cornellà. Els autors han explicat de forma ràpida les motivacions de l'edició d'aquest llibre i la seva importància dins de la recuperació de la memòria del Canal.

Tocant a les 20 h del dia 28 de juny de 2017, aixequem la sessió.


-Ireneu Castillo-
Coordinador de Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”



 
Notícia de la reunió a Televisió de L'Hospitalet

divendres, 12 de desembre del 2014

Exposició a Ca l'Harmonia

Del 9 de desembre de 2014 al 18 de gener de 2015, estarà exposada a Ca l'Harmonia l'exposició dedicada a la història del Canal de la Infanta anomenada 

El Canal de la Infanta:
 un patrimoni en perill


L'exposició, que abans ha estat exposada a Santa Eulàlia, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat amb molt bona acceptació de públic, estarà exposada a la planta baixa de Ca l'Harmonia, situada a la Plaça de Josep Bordonau nº 6 de l'Hospitalet.

L'horari de visita -totalment gratuïta- serà de dimarts a divendres per la tarda, de 17 a 20 h i els dissabtes d'11 a 14 hores (festius i dilluns tancats).

Complementàriament, el dia 15 de gener de 2015 a les 19h., hi haurà una conferència dedicada a donar a conèixer la història del Canal de la Infanta, que tindrà lloc a l'espai de Memòria de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 17). La conferència serà impartida per l'Ireneu Castillo, coordinador de Protegim el Canal de la Infanta i president de Perseu-Associació per la defensa del Patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat.

Organitzen: Centre d'Estudis L'Hospitalet, Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, Perseu LH i Protegim el Canal de la Infanta.

Col·laboren: Museu de l'Hospitalet, Ajuntament de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona






divendres, 7 de febrer del 2014

Éxit a la inauguració de l'Exposició "EL CANAL DE LA INFANTA: UN PATRIMONI EN PERILL"

La tarda d’ahir, 6 de febrer de 2014, es va inaugurar al CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l'exposició batejada amb el nom que encapçala aquesta entrada de blog.
Mostra de les fotografies exposades
La mostra ha estat organitzada i realitzada per un grup promotor composat per membres de les entitats hospitalenques “CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET”, “ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA”, PLATAFORMA CÍVICA “PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA” y “ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (PERSEU)” interessades en la protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric de la nostra Ciutat i de la comarca natural a la qual pertanyem: EL BAIX LLOBREGAT.
Integrants de les quatre entitats organitzadores
L’acte es va celebrar en el marc d’un dels dijous en els que el “GRUP DE DONES DE SANTA EULÀLIA” organitza durant el curs com una de les seves activitats més interessants ─dins de les moltes que realitzen al llarg de l’any─ qual es la difusió entre les seves sòcies dels temes mes punyents de l’actualitat informativa i cultural.
La inauguració es va obrir amb una conferència dictada per Ireneu Castillo, president de PERSEU i coordinador de PROTEGIM, que era acompanyat a la taula per Genís Pascual, membre de la Junta Directiva del CEL’H, senyors que van ser presentats en la benvinguda que la presidenta del Grup de Dones, Sra. María Clemente, va donar a tots els invitats presents.
De dreta a esquerra: María Clemente, Genís Pascual i Ireneu Castillo
El Sr. Castillo ens va delitar (acompanyant-se per la projecció visual d’un extens recull de fotografies i dades referides al tema, realitzat per ell mateix) amb una acurada explicació històrica sobre els antecedents, la construcció, l’explotació i vida del canal, la seva decadència i els esforços, des de fa un temps, s’estan esmerçant des del voluntariat de la Comarca per a que es reconegui la importància cabdal que el “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón” ha tingut com embranzida pel desenvolupament de l’àrea geogràfica de la riba esquerra del riu Llobregat durant els dos darrers segles.     
L'Ireneu Castillo en plena xerrada
En acabar la intervenció de l’orador, es van succeir una sèrie d’intervencions per part d’algunes de les persones assistents a l’acte (una norantena) referides a matèries relacionades amb el Canal.
L’acte es va tancar amb la visita al quadres que contenien fotografies i dades ─concernides amb el tema─  desplegats a la sala d’exposicions. Val a dir que posteriorment, i durant molta estona, es van formar espontàniament en torn als quadres petits grups de persones explicant als organitzadors de la mostra interessants anècdotes i vivències relacionades amb la infraestructura homenatjada.
L'Exposició fotogràfica va tenir molta expectació
Volem agrair molt sincerament a la Direcció i als funcionaris del CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l’ajut, el recolzament i les múltiples atencions que ens ha dedicat durant el muntatge de la mostra i la celebració de la conferència de inauguració.  
 
L’exposició romandrà oberta i visitable (de 9 a 14 i de 16 a 21) fins al dia 18 de febrer de 2014.

CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA. Carrer de Santa Eulàlia, 60 (plaça interior)
 
Èxit de públic a la conferència sobre la Història del Canal de la Infanta
 
 
Juan Manuel Fernández Gallardo

diumenge, 2 de febrer del 2014

Exposició "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill"

Us convidem a l'Exposició fotogràfica "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill" que del 6 al 18 de febrer d'enguany estarà dedicada al Canal de la Infanta al Centre Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.

El dijous 6 de febrer, a les 17 h farem una xerrada introductòria sobre la història del Canal de la Infanta i, en acabar, a les 19 h, farem la inauguració oficial de l'exposició fotogràfica.

Quedeu tothom convidat (entrada lliure).
 



Us adjuntem la ubicació del Centre Cultural Santa Eulàlia (a costat de l'estació del Metro Santa Eulàlia, L1)




 Us hi esperem!

dilluns, 4 de març del 2013

LA MÀGIA D'UN CANAL MEDIEVAL


 
 
Avui, 3 de març de 2013 s’ha celebrat la vint-i-novena edició de la Transèquia, una caminada popular no competitiva, més aviat de caire familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta i, en aquesta ocasió ha estat la primera vegada que s’ha pogut fer en carrera pedestre.

La Transèquia d’enguany ha estat coorganitzada per la Jove Cambra Internacional de Manresa i el Bàsquet Manresa. El trajecte és el mateix de cada any, de Balsareny a Manresa, seguint el curs de la Sèquia, “un recorregut que ens fa sentir orgullosos del nostre territori, que és molt singular”, comenta Josep Vives, president executiu del Bàsquet Manresa.

Els “pobles cultes” saben celebrar amb saviesa els fits històrics del seu desenvolupament com a comunitats humanes i el manresans coneixen i rememoren amb satisfacció i orgull el que va suposar per a la ciutat i la seva comarca la construcció de la sèquia que du el seu nom, una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Manresa sencera honora amb aquests actes lúdics l’encert dels seus avantpassats quan varen decidir, malgrat molts inconvenients (àdhuc, d’interessada ira eclesial), crear un canal que, aprofitant les aigües del Llobregat regués els assedegats camps de la regió i donés aigua als ciutadans de Manresa.

Recorrem a la xarxa informàtica per a cercar dades sobre la celebració i el motiu que la ocasiona: L’existència de la sèquia de Manresa. La Sèquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. S'inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m³/s. Fou autoritzada la seva construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum.

La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia.

Recorregut                                                                                 

La sèquia té un recorregut de 26 km i 10 m. de desnivell.[1] Comença a la "resclosa dels manresans" a Balsareny, i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa.

Història

L'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà als manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades.

Inici

El mes d'abril de l'any 1339 els consellers de la ciutat: Jaume d'Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la sèquia. El Rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fundades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sèquia. El 9 d'octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu-fet de l'obra.

Immediatament es començaren les obres de construcció del canal de la sèquia sota la direcció del mestre major o arquitecte en Guillem i Catà de Barcelona. La presa d'aigües del riu Llobregat es va fer per sota del Castell de Balsareny iniciant-se amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard el Bisbe de Vic, molest per les obres, prohibeix passar el canal pels terrenys propietat del bisbat. I veient la tenacitat dels manresans en continuar l'obra i no content amb la protesta dels Consellers i Jurats de què estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis ocasionats per l'obra. Va executar sentència d'excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els Consellers i Jurats i contra els mestres de pedra.

La misteriosa Llum

La història i la tradició diuen: que a les nou del matí del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l'absis i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.

Per rememorar aquest fet, el misteri d'una llum provinent de Montserrat que va entrar a l'Església de Carme i que així es va resoldre el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia, se celebra cada any entorn el 21 de febrer dins dels actes de la Festa de la Llum, la "Fira de l'Aixada", on el barri antic de la ciutat es transforma durant un cap de setmana en un barri del segle XIV amb paradetes d'artesans, mestres d'ofici, joglars, teatre al carrer, tallers per a infants i també amb l'escenificació de la Misteriosa Llum i moltes activitats tant per a adults com per a infants.

Fi del canal

L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des de aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins les muralles de la ciutat. L'Obra de la sèquia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat Manresa.

L'Any 1815 el rei Ferran VII d'Espanya per decret aprovà el nou pla d'administració del canal, formant-se una Junta composta per un President, que havia de ser l'alcalde, i els vocals que eren persones de diferents classes socials. Per poder fer ús domèstic de les aigües, l'any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, dita obra es va acabar l'any 1865. Amb l'augment de la població, aquests dipòsits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any 1888 construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.
<Juan Manuel Fernández Gallardo>