Un dels territoris de Catalunya que ha viscut més canvis al llarg de la seva història és el Baix Llobregat. Fa 200 anys era una zona agrícola amb masies i terres de conreu que va viure una primera gran transformació quan es va construir el canal de la Infanta.
El canal de la Infanta, que es va construir a principis del segle XIX amb uns 17 quilòmetres de recorregut, va permetre portar l'aigua per al reg agrícola des de Molins de Rei a tots els municipis del marge esquerre del riu Llobregat fins a la marina de Sants, a Barcelona. El canal va convertir aquesta zona de conreu en una de les més productives de Catalunya: unes 3.000 hectàrees de regadiu que van tenir un paper històric i econòmic important. Posteriorment, l'aigua del canal també va tenir un paper rellevant en els inicis de la industrialització.
Entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, un tram del canal de la Infanta manté un aspecte semblant al que tenia quan es va construir, l'any 1819. El canal va portar el regadiu a unes 3.000 hectàrees, tot el marge esquerre del Llobregat, des del Papiol fins al mar. La casa de comportes de Molins de Rei recorda un fet simbòlic que va donar nom al canal: la inauguració de l'obra per la infanta Lluïsa Carlota de Borbó.
El canal de la Infanta encara és l'eix de tot el sistema de regadiu fins a Bellvitge, a l'Hospitalet, però la industrialització i la urbanització massiva del Baix Llobregat van canviar el paisatge, l'extensió de terres de conreu s'ha reduït molt, i bona part de la conducció està soterrada i en desús. Fa uns dies, la plataforma Protegim el Canal de la Infanta va fer un recorregut de parts amagades del traçat, com a l'avinguda Josep Tarradellas de l'Hospitalet, que cobreix l'antic canal.
L'avinguda s'interromp davant de la finca de la Remunta, una antiga caserna on es criaven cavalls per a l'exèrcit. El Ministeri de Defensa ha venut aquest espai de cinc hectàrees al Consorci per a la Reforma de la Gran Via de l'Hospitalet, format per la Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet, que preveu fer-hi una àrea residencial estratègica amb uns 800 pisos. Les prospeccions arqueològiques han tret a la llum 120 metres del canal, amb les parets revestides amb formigó l'any 1929, i un pont del segle XIX reformat el 1944. La direcció general de Patrimoni de la Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet decidiran si aquest tram del canal s'ha de conservar o si es cobreix per prolongar l'avinguda. Per la plataforma Protegim el Canal de la Infanta, cal preservar-ne el conjunt i donar-li continuïtat amb el tram adjacent dins del municipi de Cornellà; actualment és tota una aventura arribar-hi. Part dels 17 quilòmetres del canal originari, amb ponts i rescloses, estan molt abandonats.
Ireneu Castillo, portaveu plataforma Protegim el Canal de la Infanta, diu que "aquest tros de canal encara és original i està pràcticament com si fos una claveguera. S'ha desballestat totalment, no se li té cap mena de respecte; sembla com si, simplement, no existís. Nosaltres el que reivindiquem és la recuperació de la memòria històrica que significa la existència d'aquest canal."
A Cornellà, al parc de Can Mercader, es mantenen alguns elements de l'antic canal com la volta d'un dels ponts. Per la plataforma ciutadana, el canal és un element patrimonial i ambiental valuós que si es restaurés podria donar peu a itineraris, en una zona amb poques fites històriques. Properament, la plataforma organitzarà nous recorreguts per explorar diversos trams del canal.
Reportatge i vídeo emès per TV3 el 30/10/11 al Telenotícies Migdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada