dimecres, 22 de maig del 2019

Discurs del Bicentenari: Per molts anys, Canal de la Infanta!

Avui just fa 200 anys que a Molins de Rei s’inaugurava el Canal de la Infanta. Un canal de rec que, fruit de la iniciativa privada va permetre posar en regadiu tot el Delta del Llobregat des del riu fins a Montjuïc, des del Samontà fins a la platja.

Aquell primer dia, el canal només arribava fins a l’Hospitalet i, si bé aquella gent de fa dos segles ja preveien la importància d’aquella infraestructura hidràulica que tant els hi va costar bastir, el que no es podien ni imaginar és l’enorme transcendència que el Canal de la Infanta tindria posteriorment per a la història dels pobles del Baix Llobregat, per a Barcelona i per la de Catalunya sencera.

Durant aquests dos-cents anys el Canal de la Infanta va convertir unes pobres terres de secà en un autèntic verger capaç de treure fins a quatre collites l’any i que era capaç de vendre els seus productes per tota Europa, però no només això.

El Pont de la Remunta el 21 de maig de 2019

Amb l’arribada de l’aigua i la consegüent riquesa agrícola van començar a arribar les primeres indústries i amb elles les primeres persones que, atretes per la vitalitat econòmica que anava despuntant, feren créixer de forma espectacular les poblacions regades pel Canal de la Infanta. L’arribada del ferrocarril en va ser una conseqüència directa.

A l’Hospitalet el terrabastall va ser èpic. Tot el que veiem, encara que no ho pugui semblar, ha estat modulat per l’existència d’un Canal que semblava que no existia, però que era l'artèria de vida principal de la ciutat. Des dels topònims, el traçat dels carrers, l’estructura dels barris, la xarxa de canalització del clavegueram i fins i tot la ubicació de les grans indústries i centres productius, tot porta el segell del Canal de la Infanta.

La misèria imperant a l'Estat per causa de la desgraciada Guerra Civil va fer que el pol agrícola més productiu de la península que era el Delta del Llobregat, atragués a gent de tota Espanya buscant sortir de la pobresa. La mala planificació urbanística i falta d'infraestructures durant el franquisme feren que, per la pressió demogràfica, el Canal de la Infanta morís d'èxit sota un matalàs de ciment, asfalt i, sobre tot, d’oblit.

El 2011  vam ser uns pocs els que vam engegar la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”, per salvar de l’especulació urbanística els últims 125 metres que quedàven a la nostra ciutat.

Ireneu Castillo, llegint el discurs commemoratiu

Tot i portar el tema fins al Parlament de Catalunya, no vam poder salvar-lo tal i com volíem, però el fet de que estiguem avui al peu d’aquest pont, significa que aquella va ser una victòria sonada. Sonada per què significava que la ciutadania de l’Hospitalet havia començat a comprendre la importància històrica del Canal de la Infanta per la nostra ciutat, i la injustícia que s’havia comès amb ell. Però no es va quedar aquí, sinó que aquesta onada de conscienciació va arribar a la resta de pobles regats amb la seva aigua i, de retruc, va despertar l’interès pel nostre patrimoni, per la nostra història i per la nostra terra.

Un moviment ciutadà que està cada vegada més viu i més actiu, i que ha permès que tot un reguitzell d’entitats ciutadanes es moguin proactivament per a defensar allò que consideren seu: la seva ciutat.

Avui, que el Canal de la Infanta celebra el seu 200 aniversari, i donat que el nostre ajuntament no ha cregut que aquesta data tingui cap importància per a la ciutat, ens apleguem la ciutadania de l’Hospitalet davant d’aquest pont. Un pont del segle XIX que, malgrat haver estat desvirtuat, maltractat i menyspreat, simbolitza un passat gloriós, un present de lluita i un futur d’esperança per a tothom.

 Per molts anys, Canal de la Infanta!

 -Ireneu Castillo-
Coordinador de Protegim el Canal de la Infanta


Foto grupal dels participants a l'acte del dia 21 de maig de 2019

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Patrimoni real enterrat que s´ha de tornar històric i visible arreu.


Al món de la reclamació patrimonial  sempre hi ha qui s´afanya per desenterrar vestigis amagats sota terra, i n´hi ha qui s´escarrassa per tornar-los a enterrar el més aviat possible altra vegada.

En el cas de NOU BARRIS, un d´aquests tresors amagats es el Pont dels Tres Ulls,  que hi podem trobar a la falda de Collserola en el costat del barri de la Trinitat.  Un pont -aqueducte amb història de treball per part de la Societat d´aigues de BCN que donava suport a les canonades que transportaven l´aigua del Besós fins a Vallcarca, uns conductes que pujaven d´una estació de bombament a l´altre a més de 125 metres per sobre del nivell del mar.   Un pont ara amagat sota terra i que fa un parell d´anys va ser redescobert amb maquinària per iniciativa de l´Ajuntament, per donar suport material a les explicacions que s´imparteixen al voltant del MUHBA de la Casa de les Aigues.



(foto del pont dels tres ulls)


Ara, una vegada acabades les ganes de tirar allò endavant, i tot sigui de pas, els diners per fer-ho, la proposta de l´Arxiu de Roquetes Nou Barris que s´encarregà de treure a la llum el projecte de patrimonialització, es tornar a colgar-ho de runa per evitar la seva destrucció definitiva.

A on hi  havia un projecte  maco  de  revalorització  patrimonial,  i  una voluntat  clara de  protecció  de memòria històrica, tan sols hi valen el diners, com sempre.

A l´HOSPITALET, el passat dia 28 de juny, la voluntat de les parts que vam participar a l´esdeveniment que suposava la presentació del Llibre "El Canal de la Infanta, la revalorització  d´un patrimoni", era molt semblant.




(totos de la reunió a Can Riera de l´Hospitalet)

La presentació del llibre, escrit a mitges entre l´Hospitalet i el Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobegat, va servir per encetar un debat de preservació patrimonial molt interessant.  Un debat il.lustrat per la història descrita ins un llibre recomanable que ja porta quasi dos anys de presentacions exitoses en tota la comarca.

Les associacions i arxius que van aceptar el debat in situ van ser; el Centre d´Estudis de L´Hospitalet, el museu de Molins de Rei, el Centre d´Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l´Ateneu de l´Hospitalet, i l´associació "Perseu" de protecció patrimonial,  que va endegar les accio nes per preservar el pont del Canal de la Infanta al recinte de la Remunta, antic quarter que durant més de 50 anys amagà les restes, no sota terra, sino a la part del darrera, protegit per la seva tanca militar.

El Canal de la Infanta era una construcció històrica que farà 200 anys el proper 2019, un solc a tot lo llarg de  6 municipis  (Molins  de  Rei,  Sant  Feliu  de  Llobregat,  Sant  Joan  Despí,  Cornellà,  L´Hospitalet  i Barcelona), que proveia d´aigua de regadiu a tota la marina del Baix Llobregat, també arribava amb intenció de moure rodes de molí industrial, tot amb aigua del Llobregat.

Un be patrimonial  prou important per fer que les restes que encara es troben amagades sota terra surtin al Sol lo més aviat possible, en la seva totalitat si es possible.

Les voluntats combregades a l´acte van intentar ajuntar esforços per poder reclamar la seva importància històrica i patrimonial davant dels consells de regidors dels ajuntaments esmentats.  Una reclamació que segons els assistents hauria de passar pels seguents passos imprescindibles.

-CATALOGACIÓ  de  les restes  reals  que  encara  restin  amagades  a tot lo llarg dels 22 kms que  feia de recorregut el Canal de la Infanta.  Per exemple, el calaix a dintre de l´estació històrica del metr o de Santa Eulàlia, les restes del canal industrial de la fàbrica de la Llana de Cornellà, el pont sota la carretera d´accés a Molins des de Papiol, les comportes originals de la casa de les comportes de Molins, o el Rec Vell del Papiol.

A Cornellà per exemple, el municipi més avançat al meu gust en aquest aspecte, ja ha posat in situ fites portàtils de memòria que es troben al davant dels llocs conservats del Canal a dins del municipi, com es el ròtul del pont de Quillet, i ara volen encarregar panots hidraulics de vorera per posar a tot lo llarg de la línia desapareguda que faria el recorregut històric del Canal per la ciutat .

-reclamació de  RECONEIXEMENT COM A  BCIL (Be  Protegit  d´Interés  Local),  com a mínim  per part dels consistoris respectius, en aquest sentit a l´Hospitalet encara estem a temps dintre d´aquest final d´any o principis del que ve, ja que toca posar al dia el PEPPA (Pla Especila de Protecció de Patrimoni) a dintre de la ciutat.


-posada en valor real aportant IDEES DE VALORITZACIÓ, com a vies verdes per muntar en bici, o museus temàtics aprofitant reclamacions com la de Can Trabal al barri de Bellvitge de l´Hospitalet, per on filloles del Canal portaven també aigua de conreu.

Tot amb l´interés de preservar i no tornar a amagar una realitat que no pot ser oblidada com si res.

Amb el Pont dels Tres Ulls també hauriem d´aconseguir quelcom semblant, marcar una importància, posar una fita, un testimoni, un número en un catàleg de protecció.  Però que mentre no es materialitza ha de ser mantingut en l´anonimat, a sota terra, tan sols mostrat en les fotografies,   però que quant torni a sortir a la llum del Sol, per l´interés de les parts , amb un projecte concret de conservació, sig ui preservat per un futur de gaudi i ensenyança de les generacions futures.

dimecres, 12 de juliol del 2017

Resum de la reunió de Protegim el Canal de la Infanta del 28/6/2017

El passat dimecres dia 28 de juny, a les 18 h, després d'un llarg temps sense reunir-nos, va tenir lloc a la sala gran de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 19, a l'Hospitalet) una sessió de treball amb una dotzena de representants de diverses entitats que integren i/o donen suport a la plataforma Protegim el Canal de la Infanta.

Aquest cop l'excusa va ser la celebració del 6è aniversari de la primera reunió de la plataforma a l' antiga Casona Asturiana de L'Hospitalet, esdeveniment que hem aprofitat per a fer la presentació a l'Hospitalet del llibre “El Canal de la Infanta. La recuperació d'un patrimoni”, editat per L'Avenç de Cornellà, i per a fer una valoració del que han significat aquests sis anys de lluita per a salvaguardar la memòria del vell canal.
Pont del Canal de la Infanta a La Remunta el 2010
Per a començar, el coordinador de la plataforma, l'Ireneu Castillo ha fet una introducció a la feina feta durant aquest sis anys i els objectius assolits (protecció del pont de La Remunta, Declaració del Parlament, augment de la conscienciació ciutadana de la protecció del patrimoni històric lligat al Canal de la Infanta...) així com la feina que encara queda per fer (compromisos no acomplerts per les administracions locals) i les amenaces que posen en perill la pervivència del Canal (enderrocs injustificats, projectes urbanístics...).

Imatge de la reunió del 28/06/17
Posteriorment, s'ha iniciat un torn de paraules que ha obert l'Ignasi Doñate, representant de l'Avenç de Cornellà, qui ha destacat el paper de Protegim el Canal de la Infanta en l'activació de les diverses entitats que en un o un altre moment havien treballat per a la conservació de la memòria del canal. Tanmateix ha informat de les activitats que s'estan oferint al public per a divulgar la història del Canal (recorreguts teatralitzats, visites guiades...), el canvi de nom del Parc de la Infanta a “Parc del Canal de la Infanta” i ens ha presentat el model de rajola de carrer (panot) que confeccionat per l'empresa Escofet es pretén instal.lar a Cornellà cada 20 metres per tot el recorregut del canal a la ciutat. Aquest panot, confeccionat en color blau, porta el dibuix esquemàtic d'un pont travessant el canal i el text “Canal de la Infanta”, serà instal·lat per la brigada de manteniment de la ciutat sense cost afegit. S'ha proposat que seria una bona iniciativa que tots els municipis implicats l'adoptessin com a forma de donar continuïtat a la traça històrica de cara a l'horitzó del 2019, any del bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta.

Panot que s'instal·larà properament al tram de Cornellà
Al seu torn de paraula, en Manuel Dominguez, president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet ha remarcat com la mobilització del canal ha servit a l'Hospitalet per a portar la defensa del patrimoni d'un àmbit merament individual (centrat en entitats i persones conscienciades) a un sentiment més colectiu, en que la gent, mitjançant les xarxes social, no dubta en expressar el seu malestar davant qualsevol atac al patrimoni. També remarca la necessitat de catalogació de tots els trams encara existents tant a l'Hospitalet com a la resta, així com la necessitat de fer força davant l'ajuntament per a la protecció dels trams de la ciutat atès l'imminent obertura de converses per a fer el nou PEPPA (Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic). Conclou amb l'esment de la necessitat d'organitzar una estratègia de protecció conjunta entre les entitats, de cara al 2019.

Tot seguit, ha pres la paraula el representant dels Amics del Museu de Molins de Rei, l'Agustí Lloberas,  el qual ens ha comentat la necessitat d'incorporar el Rec Vell (canal medieval que va des d'El Papiol fins a Molins) a la lluita del Canal, atès que és el tributari de l'aigua del Canal de la Infanta i està igualment desprotegit. També ens informa de la intenció de demanar la declaració de BCIL de la Casa de Comportes, l'enderroc de l'afegit del segle XX, així com la recuperació per a usos culturals de l'antiga fàbrica Ferrer i Mora (l'Edifici del Molí).

L'Esther Hachuel, representant el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ens comenta la necessitat de protecció del tram obert del Canal que transcorre per Sant Feliu, així com la necessitat de posar a tots els agents d'acord per a establir mesures de protecció de tot el traçat. Recorda la conveniència de consultar a arquitectes i gent especialista en conservació de d'altres canals de rec del país per a presentar a les administracions un projecte viable que serveixi de base per la recuperació del Canal de la Infanta.

Després d'obrir el torn de debat s'arriba a les següents conclusions:

  • Coordinar els diferents centres d'estudis i patrimonialistes de la traça del canal per a confeccionar un catàleg detallat de tot el patrimoni del Canal de la Infanta existent actualment a cada municipi. D'aquest forma s'aconseguiria un catàleg global que serviria per a una protecció unitària del Canal.
  • Sol·licitar a les administracions locals la declaració de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) per a cada un dels trams municipals.
  • Contactar amb arquitectes i especialistes per a fer un projecte de recuperació del Canal per a convertir tota la seva traça en una Via Verda/Blava que serveixi de comunicació entre tots els municipis regats pel Canal.
  • Mantenir noves reunions en un futur per a consensuar activitats de cara a la celebració del Bicentenari de la construcció del Canal de la Infanta el 2019.
Portada del llibre que vam presentar a L'H
Un cop finalitzat el torn de paraules, l'Ignasi Doñate, l'Esther Hachuel i l'Ireneu Castillo, com a autors de l'obra, han presentat en societat a l'Hospitalet el llibre El Canal de la Infanta. La recuperació d’un patrimoni”, editat per l'Avenç de Cornellà. Els autors han explicat de forma ràpida les motivacions de l'edició d'aquest llibre i la seva importància dins de la recuperació de la memòria del Canal.

Tocant a les 20 h del dia 28 de juny de 2017, aixequem la sessió.


-Ireneu Castillo-
Coordinador de Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta”



 
Notícia de la reunió a Televisió de L'Hospitalet

divendres, 12 de desembre del 2014

Exposició a Ca l'Harmonia

Del 9 de desembre de 2014 al 18 de gener de 2015, estarà exposada a Ca l'Harmonia l'exposició dedicada a la història del Canal de la Infanta anomenada 

El Canal de la Infanta:
 un patrimoni en perill


L'exposició, que abans ha estat exposada a Santa Eulàlia, Sant Boi de Llobregat i Cornellà de Llobregat amb molt bona acceptació de públic, estarà exposada a la planta baixa de Ca l'Harmonia, situada a la Plaça de Josep Bordonau nº 6 de l'Hospitalet.

L'horari de visita -totalment gratuïta- serà de dimarts a divendres per la tarda, de 17 a 20 h i els dissabtes d'11 a 14 hores (festius i dilluns tancats).

Complementàriament, el dia 15 de gener de 2015 a les 19h., hi haurà una conferència dedicada a donar a conèixer la història del Canal de la Infanta, que tindrà lloc a l'espai de Memòria de Can Riera (Riera de l'Escorxador, 17). La conferència serà impartida per l'Ireneu Castillo, coordinador de Protegim el Canal de la Infanta i president de Perseu-Associació per la defensa del Patrimoni de l'Hospitalet de Llobregat.

Organitzen: Centre d'Estudis L'Hospitalet, Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, Perseu LH i Protegim el Canal de la Infanta.

Col·laboren: Museu de l'Hospitalet, Ajuntament de l'Hospitalet i Diputació de Barcelona






divendres, 7 de febrer del 2014

Éxit a la inauguració de l'Exposició "EL CANAL DE LA INFANTA: UN PATRIMONI EN PERILL"

La tarda d’ahir, 6 de febrer de 2014, es va inaugurar al CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l'exposició batejada amb el nom que encapçala aquesta entrada de blog.
Mostra de les fotografies exposades
La mostra ha estat organitzada i realitzada per un grup promotor composat per membres de les entitats hospitalenques “CENTRE D’ESTUDIS DE L’HOSPITALET”, “ARXIU HISTÒRIC DE SANTA EULÀLIA DE PROVENÇANA”, PLATAFORMA CÍVICA “PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA” y “ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (PERSEU)” interessades en la protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric de la nostra Ciutat i de la comarca natural a la qual pertanyem: EL BAIX LLOBREGAT.
Integrants de les quatre entitats organitzadores
L’acte es va celebrar en el marc d’un dels dijous en els que el “GRUP DE DONES DE SANTA EULÀLIA” organitza durant el curs com una de les seves activitats més interessants ─dins de les moltes que realitzen al llarg de l’any─ qual es la difusió entre les seves sòcies dels temes mes punyents de l’actualitat informativa i cultural.
La inauguració es va obrir amb una conferència dictada per Ireneu Castillo, president de PERSEU i coordinador de PROTEGIM, que era acompanyat a la taula per Genís Pascual, membre de la Junta Directiva del CEL’H, senyors que van ser presentats en la benvinguda que la presidenta del Grup de Dones, Sra. María Clemente, va donar a tots els invitats presents.
De dreta a esquerra: María Clemente, Genís Pascual i Ireneu Castillo
El Sr. Castillo ens va delitar (acompanyant-se per la projecció visual d’un extens recull de fotografies i dades referides al tema, realitzat per ell mateix) amb una acurada explicació històrica sobre els antecedents, la construcció, l’explotació i vida del canal, la seva decadència i els esforços, des de fa un temps, s’estan esmerçant des del voluntariat de la Comarca per a que es reconegui la importància cabdal que el “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón” ha tingut com embranzida pel desenvolupament de l’àrea geogràfica de la riba esquerra del riu Llobregat durant els dos darrers segles.     
L'Ireneu Castillo en plena xerrada
En acabar la intervenció de l’orador, es van succeir una sèrie d’intervencions per part d’algunes de les persones assistents a l’acte (una norantena) referides a matèries relacionades amb el Canal.
L’acte es va tancar amb la visita al quadres que contenien fotografies i dades ─concernides amb el tema─  desplegats a la sala d’exposicions. Val a dir que posteriorment, i durant molta estona, es van formar espontàniament en torn als quadres petits grups de persones explicant als organitzadors de la mostra interessants anècdotes i vivències relacionades amb la infraestructura homenatjada.
L'Exposició fotogràfica va tenir molta expectació
Volem agrair molt sincerament a la Direcció i als funcionaris del CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA l’ajut, el recolzament i les múltiples atencions que ens ha dedicat durant el muntatge de la mostra i la celebració de la conferència de inauguració.  
 
L’exposició romandrà oberta i visitable (de 9 a 14 i de 16 a 21) fins al dia 18 de febrer de 2014.

CENTRE CULTURAL SANTA EULÀLIA. Carrer de Santa Eulàlia, 60 (plaça interior)
 
Èxit de públic a la conferència sobre la Història del Canal de la Infanta
 
 
Juan Manuel Fernández Gallardo

diumenge, 2 de febrer del 2014

Exposició "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill"

Us convidem a l'Exposició fotogràfica "El Canal de la Infanta: un patrimoni en perill" que del 6 al 18 de febrer d'enguany estarà dedicada al Canal de la Infanta al Centre Cultural Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat.

El dijous 6 de febrer, a les 17 h farem una xerrada introductòria sobre la història del Canal de la Infanta i, en acabar, a les 19 h, farem la inauguració oficial de l'exposició fotogràfica.

Quedeu tothom convidat (entrada lliure).
 



Us adjuntem la ubicació del Centre Cultural Santa Eulàlia (a costat de l'estació del Metro Santa Eulàlia, L1)




 Us hi esperem!

dilluns, 4 de març del 2013

LA MÀGIA D'UN CANAL MEDIEVAL


 
 
Avui, 3 de març de 2013 s’ha celebrat la vint-i-novena edició de la Transèquia, una caminada popular no competitiva, més aviat de caire familiar, festiu i ecològic que ressegueix el camí de la Sèquia de Manresa des de Balsareny a Manresa i que té lloc un cop a l’any. Es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta i, en aquesta ocasió ha estat la primera vegada que s’ha pogut fer en carrera pedestre.

La Transèquia d’enguany ha estat coorganitzada per la Jove Cambra Internacional de Manresa i el Bàsquet Manresa. El trajecte és el mateix de cada any, de Balsareny a Manresa, seguint el curs de la Sèquia, “un recorregut que ens fa sentir orgullosos del nostre territori, que és molt singular”, comenta Josep Vives, president executiu del Bàsquet Manresa.

Els “pobles cultes” saben celebrar amb saviesa els fits històrics del seu desenvolupament com a comunitats humanes i el manresans coneixen i rememoren amb satisfacció i orgull el que va suposar per a la ciutat i la seva comarca la construcció de la sèquia que du el seu nom, una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Manresa sencera honora amb aquests actes lúdics l’encert dels seus avantpassats quan varen decidir, malgrat molts inconvenients (àdhuc, d’interessada ira eclesial), crear un canal que, aprofitant les aigües del Llobregat regués els assedegats camps de la regió i donés aigua als ciutadans de Manresa.

Recorrem a la xarxa informàtica per a cercar dades sobre la celebració i el motiu que la ocasiona: L’existència de la sèquia de Manresa. La Sèquia de Manresa és un canal de regadiu cabdal en la història de Manresa. S'inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. Té un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m³/s. Fou autoritzada la seva construcció pel rei Pere III. La tradició popular, relaciona la construcció de la Sèquia amb el famós miracle de la llum.

La Sèquia de Manresa és una de les obres d'enginyeria més importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinària visió de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia.

Recorregut                                                                                 

La sèquia té un recorregut de 26 km i 10 m. de desnivell.[1] Comença a la "resclosa dels manresans" a Balsareny, i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa.

Història

L'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà als manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades.

Inici

El mes d'abril de l'any 1339 els consellers de la ciutat: Jaume d'Artés, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la sèquia. El Rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fundades súpliques dels síndics de Manresa, concedí el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la sèquia. El 9 d'octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu-fet de l'obra.

Immediatament es començaren les obres de construcció del canal de la sèquia sota la direcció del mestre major o arquitecte en Guillem i Catà de Barcelona. La presa d'aigües del riu Llobregat es va fer per sota del Castell de Balsareny iniciant-se amb la construcció de la resclosa davant el molí anomenat de Mateu de Vilallonga. Més tard el Bisbe de Vic, molest per les obres, prohibeix passar el canal pels terrenys propietat del bisbat. I veient la tenacitat dels manresans en continuar l'obra i no content amb la protesta dels Consellers i Jurats de què estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis ocasionats per l'obra. Va executar sentència d'excomunió contra la Universitat de Manresa, contra els Consellers i Jurats i contra els mestres de pedra.

La misteriosa Llum

La història i la tradició diuen: que a les nou del matí del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirigí a l'Església del Carme de Manresa, i entrà dins per una de les finestres de la façana principal. Parant-se a la clau de l'absis i partint-se després en dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcció de Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un miracle diví a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies després del fet moria el bisbe de Vic, Galcerà Sacosta. El seu successor Miquel de Risomà, s'apressà en conciliar els interessos de l'Església amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzà escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster prengué la direcció de l'obra.

Per rememorar aquest fet, el misteri d'una llum provinent de Montserrat que va entrar a l'Església de Carme i que així es va resoldre el conflicte que havia interromput la construcció de la Sèquia, se celebra cada any entorn el 21 de febrer dins dels actes de la Festa de la Llum, la "Fira de l'Aixada", on el barri antic de la ciutat es transforma durant un cap de setmana en un barri del segle XIV amb paradetes d'artesans, mestres d'ofici, joglars, teatre al carrer, tallers per a infants i també amb l'escenificació de la Misteriosa Llum i moltes activitats tant per a adults com per a infants.

Fi del canal

L'any 1348 la cruel epidèmia de pesta negra va paralitzar de nou l'obra de la Sèquia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des de aquest punt es van construir els ramals que portaven les aigües a les partides de Santa Clara i Piugterrà fins les muralles de la ciutat. L'Obra de la sèquia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aigües del riu Llobregat a dins de la ciutat Manresa.

L'Any 1815 el rei Ferran VII d'Espanya per decret aprovà el nou pla d'administració del canal, formant-se una Junta composta per un President, que havia de ser l'alcalde, i els vocals que eren persones de diferents classes socials. Per poder fer ús domèstic de les aigües, l'any 1862 es van construir uns dipòsits en la partida de la Creu Guixera, dita obra es va acabar l'any 1865. Amb l'augment de la població, aquests dipòsits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any 1888 construir dos dipòsits més a la partida de Can Font.
<Juan Manuel Fernández Gallardo>

dimecres, 12 de desembre del 2012

ALERTA VERMELLA DAVANT LES DESTROSSES PRODUÏDES A LES RESTES DEL CANAL DE LA INFANTA A LA REMUNTA


La plataforma ciutadana “Protegim el Canal de la Infanta!” qualifica d'agressió totalment injustificada l'enderroc de part del mur exterior de la canalització, construït en formigó i datat de l'any 1929.

L'Ajuntament de l'Hospitalet, d'aquesta forma, incompliria el compromís de manteniment de les restes arqueològiques del Canal de la Infanta, el qual en cap cas observava l'enderroc de cap part d'aquesta infraestructura històrica..


Les imatges rebudes per la Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!” en que es documenten la destrucció d'un tram important del mur dret (exterior) de la històrica canalització, ha fet saltar totes les alarmes de la plataforma ciutadana que vetlla pel manteniment de les últimes restes del Canal de la Infanta que queden a la ciutat de l'Hospitalet.

Aquesta acció destructora del patrimoni històric hospitalenc, totalment injustificada, ja que no afecten en res el decurs de les obres que s'estan duent a terme a la zona, significa l'incompliment flagrant del compromís de manteniment per a la ciutadania de les restes arqueològiques del Canal de la Infanta trobades durant l'any 2011 a la zona de La Remunta.

En aquest acord, que en cap cas observava l'enderrocament de cap part de la canalització, el Consistori es comprometia a mantenir les restes en el seu estat original, però traient la part de ciment afegida pels militars el 1944 al pont de principis del s. XIX, i mantenint la resta enterrades per motius de seguretat, si bé senyalitzades en superfície amb un paviment diferenciat.

Cal recordar que el 21 de març de 2012, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució en la que es reconeixia oficialment el Canal de la Infanta com a part integrant del patrimoni cultural català i on s'instava a les administracions a protegir i divulgar el seu llegat, la qual cosa faria encara més greu aquesta agressió al patrimoni històric i cultural de la ciutat de l'Hospitalet.

La plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!”, en resposta als danys patits per la canalització, farà arribar en breu la seva queixa formal a l'Ajuntament per a conèixer de primera mà quines són les raons adduïdes des del Consistori així com per a demanar la depuració de responsabilitats derivades d'aquest despropòsit.

Tanmateix, emmarcat en aquesta dinàmica, la plataforma ciutadana elevarà una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per lesió per part de l'administració local dels drets de la ciutadania de l'Hospitalet, i fins i tot, no es descarta la convocatòria de mobilitzacions per a fer públic el descontentament amb el tracte despectiu rebut per les restes del Canal de la Infanta a La Remunta, per part de qui hauria de ser el principal garant i principal interessat en la preservació del seu llegat històric per a la ciutat.

Estat actual de la paret exterior del Canal a La Remunta

dissabte, 24 de novembre del 2012

PRESENTACIÓ DE PRESERVCAT A L'HOSPITALET


 
Avui, 24 de novembre de 2012, sota l’acolliment del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, ha estat presentada a la nostra ciutat PreservCAT, una iniciativa associativa en fase de concreció, que intentarà fer, tant de forma vertical com horitzontal, que la societat mateixa inicií un canvi intern que ens condueixi cap a l'adopció d'un sistema econòmic sostenible, respectuós amb el nostre entorn i la nostra història, tenint en compte que cal preservar el nostre planeta en condicions òptimes.

PreservCAT serà una entitat sense ànim de lucre que intentarà ser capaç d'englobar dins del seu si totes aquelles entitats i/o organitzacions que treballin en l’àmbit de la preservació del patrimoni natural i històric català. Els seus objectius son:

-      PRESERVACIÓ DELS ESPAIS I RECURSOS NATURALS DE CATALUNYA COM A CLAUS DE SUPERVIVÈNCIA DE FUTUR

-      DIVULGACIÓ DELS CONEIXEMENTS I USOS TRADICIONALS DE LA TERRA COM A EINA DE CONSCIENCIACIÓ MEDIAMBIENTAL

-      PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC EN PERILL DE DESAPARICIÓ DAVANT LA DEPREDACIÓ URBANÍSTICA I ESPECULATIVA

-      RECUPERACIÓ ECOLÒGICA D'ESPAIS DEGRADATS PER AL SEU REAPROFITAMENT SOSTENIBLE

-      INFLUENCIAR LA SOCIETAT PER A CANVIAR L'OPINIÓ VERS L'INSOSTENIBLE SISTEMA PRODUCTIU ACTUAL

El president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el Sr. Manuel Domínguez, va donar la benvinguda als presents a l’acte, oferint les instal·lacions del CELH a la nova entitat per si en un futur es vol fer algun altre acte de PreservCAT a la nostra ciutat.

La presentació de PreservCAT va córrer a càrrec de Carles Riba (President del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat), l'Esther Hachuel (CECBLL) i per l'Ireneu Castillo (Portaveu de “Protegim el Canal de la Infanta!” i coordinador de PreservCAT).

Va arrencar el Sr. Riba amb una introducció en la que va remarcar les problemàtiques mediambientals que afecten casa nostra així com les repercussions a l'àmbit conservacionista català de projectes de l'estil d'Eurovegas, que han estat decisius en la definició del projecte PreservCAT. Després de la intervenció de la Sra. Hachuel, i a continuació, l'Ireneu Castillo va explicar, mitjançant una presentació Powerpoint, les motivacions, els objectius, les línies d'actuació, el que s'ha fet fins ara i les activitats que en el futur es duran a terme per a donar forma a aquesta iniciativa associativa fins arribar a la reunió constituent que es preveu dur a terme en els primers mesos de 2013.









Finalitzades les intervencions des de la taula, tots els assistents es van presentar dient a quina entitat representaven i quins havien estat els motius per assistir a l’acte. Amb posterioritat, es va obrir un torn de paraules en la que van intervenir part dels presents, amb reflexions i preguntes que van ser que van ser valorades i contestades des de la taula, finalitzades les quals es va donar per closa la reunió.
 
= JOAN MANUEL FERNÁNDEZ =
 


divendres, 29 de juny del 2012

Ho hem aconseguit!

Després de molt lluitar i no donar la batalla per perduda, al final, l'Ajuntament ha rectificat el planejament de l'ARE de La Remunta i preservarà oficialment les restes del Canal de la Infanta.

Planejament tal i com quedarà després de les obres
És un gran èxit per a la plataforma, que en un temps rècord (el 28/6/11 vam organitzar la primera reunió de treball) i malgrat estar avançadíssim el projecte, hem estat capaços, no tan sols de salvaguardar el nostre Canal, sinó forçar un replantejament d'algunes parts de l'ARE. Per exemple, allà on només es preservava el mas i una part de les cavallerisses, ara es preserven tots els edificis ja existents, es rehabilitaran i es posaran a disposició de la ciutadania com a equipaments diversos. No és poca cosa la que s'ha guanyat, vist des d'on partíem.

Comparativa dels projectes.
Malgrat tot, ens queda el sabor agre-dolç de no haver pogut arribar a temps per convertir tota la zona en un gran pulmó verd amb el Canal de la Infanta com estrella central per a la ciutat en comptes d'un lloc on es construiran pisos. L'especulació urbanística més dura ens deixarà com a record la destrucció de l'última zona lliure d'edificis de l'Hospitalet Centre i l'ocultació per sempre de la Torre de la Miranda, la qual no es tornarà a veure mai més des d'aquestes terres. Possiblement si haguéssim arribat un parell d'anys abans ho haguéssim pogut evitar, però les coses surten com surten i quan surten, i no podem tirar marxa enrere. Tot i així, per expressar-ho gràficament, hem quedat segons en una cursa de 100 m. llisos, malgrat haver sortit 4 segons més tard que els demés. No és per plorar.

Hem aconseguit salvar el tros de L'Hospitalet amb una empenta i una capacitat de treball que ha sorprès a tothom, i estem orgullosos de la feina que entre tots hem pogut fer, però encara queda feina a fer com per a relaxar-se massa. A l'Hospitalet mateix, caldrà fer un seguiment acurat de les feines que es duguin a terme per a evitar que el canal pateixi més del necessari. No obstant, el Canal de la Infanta encara està en perill a tot el seu recorregut i caldrà multiplicar els esforços per a que sigui pres en valor tant per la ciutadania com per les administracions, que històricament l'han vist com una nosa obsoleta i innecessària.

Per sort, hem sortit una mica del "sopor" de la memòria i aquesta aventura que és "Protegim el Canal de la Infanta!" ha servit per a despertar la consciència de molta gent i de moltes entitats respecte una part de la nostra història la qual, simplement, s'havia esborrat de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit. Cornellà ha decidit dignificar el Canal i canviarà el nom d'un carrer per a dedicar-li, igual que l'Hospitalet també està disposat a fer. Molins de Rei per la seva banda farà la Casa de les Comportes Bé Cultural d'interès Local i posarà en valor tot el recorregut encara existent. Tota una serie de fites que difícilment ens ho haguéssim cregut ara fa exactament un any.

Gràcies a tothom per la vostra feina i suport, ja que gràcies a vosaltres i malgrat les amenaces, el Canal continua fluint. I ho continuarà fent.

Per sempre.

-Ireneu Castillo-
Portaveu de "Protegim el Canal de la Infanta!"

Ens congratulem, sí, però... no és el que volíem!

dimarts, 26 de juny del 2012

Cassolada al davant seu CIU



25-62012




Una altra vegada des del "Protegim el Canal de la Infanta" donem suport a
la plataforma "Aturem Eurovegas", formada a aquesta alçada de camí per
gent de tot el Baix i de Barcelona, plataformes de consum ecològic, de
defemsa de la Sobirania Alimentària, de Indignats de tots els barris i ciutats
dels voltants del Parc Agrari, de Iaoflautes, de ciutadans, de associacions
de veïns, de tot aquell que no vol un model especulatiu per treure´ns d´una
situació a la que ens ha portat el mateix model, i a més aquesta vegada
relacionat amb el joc per més inri.


Aquesta vegada hem intentat aportar idees pel discurs final davant la seu de
CIU, i recolçant les diferents accions de la tarda al carrer Còrsega.


Des de la nostra part volem, sobretot, FELICITAR la gent que ha sumat i
sumat, fent gran esforç de temps no tingut, i dedicació per compartir idees,
des de divendres dia 22, engrescada primer amb el cartell per fer difussió,
que va quedar apropiat, amb imatges clares i text concís, després amb el
tema de la confecció de pancartes per la cassolada, i més tard quedant a
estones a L´Hospitalet i a BCN, per acavar d´adobar i repartir rols a les
accions del dia 25.


Una gran idea va ser fer servir el correu per compartir i retocar, entre tots,
en temps real, les idees generatrius d´oposició a un projecte que no vol ningú,
i que serveix per fer treball per aquesta causa comuna.


La Cristina, Topo, Alba, etc. s´hi van deixar la pell, amb gran entusiasme,
per quedar amb gent i fer feina, tot sorgit de la mateixa mare; les ganes i
l´anterior bagatge de treball fet en d´altres Plataformes i assamblees, un
gran exemple que proposo sigui la base de properes aportacions, la feina
feta va generar intercanvi d´idees constants, inclús en el tema del manifest,
s´hi va sumar en un document obert fet per la primera mà que el va endegar!.


Les accions van començar a l´aeroport, després van continuar a Barcelona
durant la primera hora de la tarda, i, per fí, a les set, al davant de la seu de
CIU, es van aplegar unes 300 persones, per fer sonar els seus estris de
percussió, hi havia de tot, carraques, olles d´acer inox, de llauna, xiulets,
martells de fira, per cridar i dir que no volem l´Eurovegas a Barcelona ni
a cap lloc, com és el lema de la Plataforma.


Una hora de cridadissa, dient NO-NO-NO EUROVEGAS-NO, i una petita representació de "teatre de guerrila", amb una escurabutxaques i una heroina
de protagonistes, continuant més tard amb la lectura del manifest, van servir
per representar i donar imatge puntual a la nostra reclamació, després, amb
el suport de la guàrdia urbana, vàrem tallar la Diagonal cap a les 9 de la nit,
durant mitja hora, i vam quedar emplaçats pel següent acte reivindicatiu.


Avui Sheldon marxa a Madrid, i de ben segur que allà el rebràn igual, però
el que sap ningú, és que aquesta lluita, i el seu resó, arribarà a oides de qui
sap que pot treure i donar raons, i nosaltres la tenim.

Diuen que em d´esperar a veure que porten els americans a la butxaca, com
si això fos "Benvingut mr. Marshall", per dir no a un projecte tan falagòs,
però no fa falta per adonar-se de qui voldria ...

-aixecarse al costat del camp de l´Espanyol i veure el riu tapat per gratacels,
o si ja va ser un bon enrenou fer arribar la gent amb cotxe a veure els partits,
que no serà amb tots els turistes que hi pasin nit per allà.

-deixar de poder veure la famosa carxofa del Prat conreada al costat dels
aiguamolls del Llobregat.

-foragitar les espècies d´aus que fan niuada al riu per sempre més.

-enviar a casa als últims pagessos veïns nostres, que encara lluiten per la
seva terra, quan molts ara, estàn tornant a agafar les eines per conrear i
treure el seu aliment com es feia abans, sense pagar intermedaris.

-esglaiar-se de veure com arriben els forasters i agafen casa, mentre a
algun company o vei li treuen la seva hipotecada.

-queixar-se que no hi ha diner per la sanitat, i si per urbanitzar una zona
verge, que sempre ho ha estat.

-ó......, hi han mil raons per dir.....

CRIDEM.....
NO-NO-NO EUROVEGAS-NO












lectura del manifest


la meva pancarta aquesta vegada


escurabutxaques protagonista d´un dels actes


La nostra heroina vençuda després de salvar el Parc Agrari!


tall a la Diagonal



video cassolada


tall de la Diagonal


NOTES.-

article sobre la demanda de financiació pel projecte

http://www.cadenaser.com/economia/articulo/vegas-sands-necessita-prestec-4000-milions-pel-projecte-eurovegas/csrcsrpor/20120625csrcsreco_11/Tes

detallat via crucis de les autoritats catalanes, empressaris i membres de la plataforma
pel de matí.

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/cupula-deurovegas-visita-els-terrenys-agricoles-que-podrien-ser-escombrats-casinos-gratacels

reportatge de l´acció de la tarda al carrer Còrsega

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/06/25/la-plataforma-aturem-eurovegas-protesta-davant-la-seu-de-ciu-a-barcelona/


video de la cassolada davant de la seu de CIU.

http://www.youtube.com/watch?v=UrPzidoaj_8&feature=share

transcripció del manifest llegit davant de la seu de CIU

http://aturemeurovegas.wordpress.com/2012/06/26/parlament-la-plataforma-aturem-eurovegas-a-la-seu-de-convergencia/

post del blog de Pau Vinyes

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224836