Amnèsia

El Canal de la Infanta, malgrat la importància capital que va tenir durant els segles XIX i XX per al desenvolupament i la història de l’Hospitalet, és un canal de rec del qual, bona part de la població actual de la ciutat no n’ha sentit a parlar mai a la vida o, en el millor dels casos, el relaciona amb una claveguera que feia molta pudor.

Hores d’ara, ningú se’n recorda de per on passava, ni quina era la implicació del canal a la vida quotidiana de les terres hospitalenques per sota de la via del tren. Ningú sap perquè a l’accés del metro de la Rambla has de pujar i baixar de forma estranya, ni perquè l’Av. Josep Tarradellas des de la Rambla està a dos nivells, ni perquè la Biblioteca Tecla Sala està on està, ni perquè els carrers de Santa Eulàlia tenen el traçat que tenen, ni perquè el camp de l’Hospi es diu Feixa Llarga..., i malgrat que l’ombra del canal està per totes bandes enllà on es miri, l’amnèsia és total. I això que es pot excusar a un veïnat nouvingut i que no ha conegut la realitat precedent a la seva arribada, no és excusable a nivell del nostre ajuntament, garant com hauria de ser de la història i la memòria de l’Hospitalet com la segona ciutat de Catalunya que és. I aquesta amnèsia és tant més inexcusable quant que el mateix ajuntament, que durant la Transició va haver de lluitar durament per a conscienciar la població immigrant de que érem una ciutat independent i no un barri més de Barcelona, sigui ara mateix qui qüestioni si deu preservar o no les últimes restes existents a l’Hospitalet del Canal de la Infanta.

Reduir, com està fent l’actual grup de govern amb l’assumpte del vell canal, la història d’un poble a una mera qüestió de política de partit és, sens dubte, una manca de respecte amb la població per a la que treballa. L’Hospitalet té dret a ser conscient de que som el que som gràcies a una senzilla canalització d’aigua neta que la dictadura ens arrabassà sense contemplacions convertint-la en claveguera en bona part dels 3670 metres que tenia a la nostra ciutat.

Si l’Ajuntament es decideix a destruir els últims 125 metres de Canal de la Infanta que ens queden, no només destruirà una perla que ens uneix sentimental i físicament amb el Baix Llobregat, sinó que destruirà el poc que queda del veritable poble de L’Hospitalet.

Mort el canal, mort el poble. Sense arrels ni trets identitaris que ens lliguin amb un passat, el nostre, no pas tan llunyà, només ens quedarà que convertir-nos en la grisa barriada de Barcelona que els nostres pares van evitar que ens convertíssim.

Ireneu Castillo
Coordinador de “Protegim el Canal de la Infanta!”

Publicat el 2/3/12 a Hospi.cat