PROTEGIM EL CANAL DE LA INFANTA!

"Resum Reunió de Treball 29/09/11"

El dia 29/9/11 vam tenir la reunió de treball de "Protegim el Canal de la Infanta!", com ja acostuma a ser habitual a les sales de La Casona Asturiana de l'Hospitalet. Si be no vam fer ple degut a diverses baixes d’última hora, vam reunir-nos unes vuit persones de les habituals.

La reunió tenia com a finalitat principal la de valorar el desenvolupament de la moció presentada pel grup municipal del PP a l'últim ple de l'Ajuntament de L'Hospitalet i així ho vam fer.

Un cop debatuts els diferents punts de vista i de matís, hem concretat seguir la feina de la següent forma:

●Donat el poc encertat plantejament de la moció presentada pel PP -que ens  va portar a no prendre el torn de paraula-, decidim iniciar contactes  oficials amb els diversos partits per a consensuar una moció relacionada amb la defensa del Canal de la Infanta com a patrimoni històric de l'Hospitalet, que tingui el màxim suport dins del ple, més enllà d'interessos partidistes i estratègies electorals.

●Es resol demanar a l'ajuntament, mitjançant instància dirigida al Regidor d'Urbanisme Sr. Belver, els permisos per a que dos tècnics pertanyents a la Plataforma tinguin accés lliure per a copsar l'estat i el desenvolupament de les prospeccions que pròximament es duran a terme a les restes colgades del Canal de la Infanta a La Remunta.

●S'acorda que, per a preparar la sortida del proper dia 23 d'octubre, consistent en un recorregut des del parc de Can Mercader fins a la Rambla de L'Hospitalet, quedarem el dissabte dia 8 a les 9h a la Rambla davant de la llibreria Perutxo i així revisar el traçat que haurem de fer.

●S'estudia la possibilitat d'organitzar xerrades, recollides de signatures, habilitació d'una parada a la Rambla i la confecció de díptics informatius, tots ells dedicats a la difusió del patrimoni del Canal de la Infanta entre la ciutadania.

●Es resol continuar els contactes amb altres entitats conservacionistes del Canal, de cara a les mobilitzacions conjuntes que estan en preparació.

Seguirem informant. Seguirem lluitant.

─Ireneu Castillo─

≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈Ħ≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈

Crònica de la Manifestació del 25 de juliol.

El proppassat dilluns 25 de juliol vam organitzar la nostra primera mobilització ciutadana per a demanar a les autoritats la defensa de les restes del Canal de la Infanta. La concentració consistí en una passejada reivindicativa que partint des de la plaça de l'Ajuntament, travessant el carrer Major i pujant després pel lateral de La Remunta arribés, fins el cul de sac de l'Avinguda Josep Tarradellas, on vam llegir i fer públic el nostre manifest.

La convocatòria, aplegà prop d'un centenar de persones de tota edat i condició, la qual cosa, donades les limitacions d'aquestes dates prevacacionals, significà un gran èxit.

La concentració començà a la plaça de l'Ajuntament a les 19 hores i després d'atendre els mitjans de comunicació presents, vam iniciar la marxa amb dues magnífiques pancartes, una obrint la comitiva i una altra tancant-la, amb el logo de la nostra plataforma. La guàrdia urbana, per la seva part, ens escoltà durant tot el trajecte.

La marxa va transcórrer dins d'un ambient festiu, reivindicant la defensa del Canal, si be, degut a una mica de falta d'experiència, vam fer menys xivarri del que possiblement haguéssim pogut fer, si be les consignes emeses pel parell de megàfons que portàvem, alguns xiulets, diversos estris improvisats per fer soroll i, sobretot, la veu en crit dels manifestants, no van deixar indiferent al nombrós públic que ens sortia al pas.

Un cop arribats al nostre destí, vam llegir el manifest, el qual, en acabar, va arrencar una forta ovació de tots els presents. Amb aquest acte, vam donar per conclosa la nostra primera manifestació, amb el convenciment general que un gran pas en la defensa del patrimoni que representa el Canal de la Infanta s'havia produït.

Un pas que, sens dubte, no serà l'últim.

-Ireneu Castillo-

Manifest

La història sempre ha estat una assignatura pendent per a l'Hospitalet. El fet de ser una vila treballadora que ha crescut desordenadament i a cop d'onada immigratòria a l'ombra de la gran metròpoli, ha implicat que la història hagi passat de puntetes per la ciutat. 

Justament per aquesta falta de grans esdeveniments, de grans edificis, de grans personatges que donin notorietat per sí mateix a l'Hospitalet, que qualsevol resta del nostre passat, per petita que sigui, té la importància transcendental del pobre que, en el seu infortuni, guarda gelosament el poc que de valor pugui quedar-li, patrimoni d'antics moments de glòria. 

És en aquesta tessitura que el Canal de la Infanta, font de vida i prosperitat per a bona part del Baix Llobregat durant quasi bé dos segles i posteriorment caigut en desgràcia injustament, és quelcom de molt intens que ens reporta a èpoques passades, llunyanes, que resten molt endins del cor de molts hospitalencs.

Malgrat això, l'urbanisme salvatge propiciat per gent sense cap arrelament al nostre territori i amb el beneplàcit d'un Ajuntament que, lluny d'exercir el seu deure de protector del Patrimoni de la Ciutat, fa el joc a qui només veu l'Hospitalet com un negoci fàcil i sense riscos, està acabant amb les poques joies que queden a la nostra vila, empobrint encara més el nostre ja paupèrrim llegat cultural.

Les restes que des de la plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!” volem defensar per a que les generacions futures sàpiguen que la segona ciutat de Catalunya va ser un dia una horta fèrtil, esponerosa i bucòlica, possiblement no tindran cap valor per a qui no te cap interès en conèixer quines són les arrels de la nostra llar. Però per a nosaltres, hospitalencs de qualsevol origen i condició, moltes vegades desarrelats per la

força de les circumstàncies de la seva terra, aquestes restes tenen tot el sentit del món i volem que així continuï sent durant molt de temps.

És per tot això que, com a representants d'una part del teixit social de l'Hospitalet, des de “Protegim el Canal de la Infanta!” exigim als nostres representants polítics que...

• Es protegeixin, rehabilitin i difonguin “in situ” les restes del Canal de la Infanta ubicades a l'antiga caserna de La Remunta, donat el greu perill de ser arrabassades al patrimoni històric, no tant sols de la ciutat, sinó de bona part de la vall baixa del Llobregat.

• Que es tingui en compte, davant qualsevol atac al patrimoni històric o arquitectònic, la voluntat sobirana del poble i s'obrin processos de participació ciutadana reals i eficaços, lluny dels processos elitistes actuals que només permeten la participació a una minoria limitada i extremadament qualificada.

• Que es crei una comissió intermunicipal per a la conservació del llegat que, per a una bona part de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona, representa el Canal de la Infanta en el seu conjunt.

• La implantació en els projectes urbanístics que afectin a l'Hospitalet, d'un nou model de ciutat més sostenible, respectuós i humà que deixi enrere els models obsolets i predemocràtics utilitzats indolentment fins a l'actualitat.

Com a conclusió, la nostra lluita per a la defensa de les últimes restes que queden a l'Hospitalet del Canal de la Infanta, és la lluita de qui pretén ser agraït amb el principal motor del desenvolupament de la comarca i té molt present que només qui coneix -i conserva- el seu passat pot fer créixer les arrels que assegurin el seu futur.

-Plataforma “Protegim el Canal de la Infanta!”-

a 25 de juliol de 2011

Manifestació en defensa del Canal de la Infanta

Hora	dilluns, 25 / juliol · 19:00 - 21:00
Lloc	Plaça de l'Ajuntament
Més informació	Passejada des de la plaça de l'Ajuntament, fins a la porta de La Remunta i des d'aquí anirem pels Jardins del Canal de la Infanta, fins al cul-de-sac d'Avinguda Josep Tarradellas, on llegirem un manifest reivindicatiu. No hi faltis!

L’últim vestigi hospitalenc del canal de la Infanta també serà destruït

Dissabte passat es publicava al bloc Memento Mori! la resposta del nostre ajuntament a una carta del seu autor reivindicant la defensa del canal de la Infanta, una infrastructura que quan es va construir, fa quasi 200 anys, va transformar positivament la nostra ciutat.

Aquesta resposta es basa en “uns treballs de prospecció arqueològica i monumental per tal de fer un diagnòstic sobre l’estat de la qüestió en l’àmbit objecte del planejament” d’on es dedueixen arguments per tal de no protegir-lo.

El primer argument diu:“El reconeixement del Canal de la Infanta en l’àmbit del municipi de L’Hospitalet de Llobregat queda restringit als terrenys de l’antiga caserna de La Remunta. La situació en què es troben no permeten definir amb precisió l’estat de l’antiga canalització de les aigües de rec i tan sols és visible una part del pont de connexió dels terrenys situats a ambdós costats del canals, avui totalment transformat”

A continuació aporto una imatge de 1958 on he marcat el recorregut del canal (si piqueu a sobre desapareix la marca i a més s’amplia la imatge) i a continuació una imatge actual on marco en groc la zona on encara podem trobar el canal. El que queda d’aquesta infraestructura té el mateix aspecte que fa 50 anys

La segona argumentació diu:“El mateix estudi, tot i fent una explicació història del que va ser el canal i la importància econòmica del mateix en el municipi; reconeix que difícilment pot definit cap tipus d’actuació, ja que no figura en cap dels nivells de protecció arquitectònica, artística o monumental vigent en el municipi”.

Cal dir que això és cert, i per tant si considereu que s’ha de protegir cal donar-se presa i reclamar mitjançant instància l’inici de tramitació de l’expedient administratiu de bé cultural d’interès local. Ja que el llistat del nostre patrimoni es renova cada 10 anys, i aquest any toca (si teniu en ment més elements podeu aprofitar)

El tercer argument diu:“La situació del vial, perllongament de l’avinguda de Josep Tarradellas, ha d’ocupar el traçat de l’antic canal ja que el vial corresponent al municipi de Cornellà de Llobregat ja està executat mancant tant sols el tram de 125 metres de l’àmbit de La Remunta”

A sota deixo el plànol extret del lloc web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques on al plànol de la proposta d’ordenació ja està planificada la destrucció del canal, mitjançant l’avinguda de Josep Tarradelles i els edificis d’habitatges. No sé com està d’avançat aquest expedient urbanístic, però ben segur que si ho està molt el fet de fer instàncies no tindrà molta utilitat, ja que diran que l’edificació està afectada per un pla urbanístic.

La quarta raó diu:“La topografia del lloc, amb el ferrocarril en la cota superior i els replans de l’antiga caserna en les cotes inferiors que convergeixen en la xarxa de carrers de la ciutat no permeten cap alternativa que pugui salvar dignament les restes d’aquella infraestructura hidràulica. El tram del carrer és excessivament curt i no és possible projectar variants”.

Aquesta és una deducció a partir del projecte, per tant sols s’ha de modificar per donar cabuda a la conservació del tram de canal.

La quinta argumentació diu:“En síntesi, amb l’execució del projecte urbanístic de La Remunta, el tram del Canal de la Infanta en el seu estat actual no es pot conservar ni tindria sentit rehabilitat una infraestructura inutilitzada, que no té continuïtat ni pot ser utilitzada per causa de la desaparició de l’objectiu pel qual es va crear”.

Existeixen infraestructures sense ús que estan protegides, dins del nostre patrimoni arquitectònic, com és l’aqüeducte de Can Nyac al barri de Sanfeliu, o un cas similar també serien les moltes xemeneies d’antigues fàbriques que encara conservem i no te cap utilitat. La diferència pot ser és que les edificacions que comento a més del valor històric també aporten un valor estètic.

A Bellvitge, quan es va construir el seu parc més gran, el grup Ecologista de Bellvitge, crec recordar que va demanar que existís un element d’aigua que simbolitzés el riu Llobregat, la zona deltaica, els antics aiguamolls,…. És una idea que es pot aplicar a aquesta zona per fer-li guanyar valor estètic, i d’oci.

Imatge de l'any 2009 de José Serrano. del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

La resposta de l’ajuntament finalitza així:“Això no obstant, l’ordenació dels espais lliures en el recinte de l’antiga caserna, la preservació dels edificis i una bona part de l’actual recinte per al gaudi dels ciutadans, significarà també la consecució de la memòria història d’aquesta part del municipi que ja fa temps que va deixar de ser territori d’horta i conreu”.

Personalment (i jo no sóc ningú) podria acceptar una construcció del tipus de la de Bellvitge situada als espais lliures del recinte i que representés l’antic canal. Lògicament hauria de mantenir certa fidelitat amb l’aspecte original del canal conjugant-la amb la seguretat de l’element, ja que no volem que ningú s’ofegui!. Aquesta fidelitat a la reconstrucció del canal podria encaixar perfectament amb els edificis que es conservaran de l’antiga caserna. El que passa és que els arquitectes que contracta el nostre ajuntament tenen més afecte pel gris del ciment que pel verd de la vegetació, i no sé com de fidel pot quedar la cosa.

Existeixen varies estampes antigues de molts punts de la ciutat en les que es podria basar aquesta reconstrucció que suggereixo. He trobat aquestes dues imatges del canal a l’Hospitalet, no hi ha moltes a internet. Inclús també es podrien agafar idees dels trams del canal que encara perduren als municipis del Baix Llobregat (deixo a les referències un parell d’articles per si voleu saber més coses de tot el canal)

Aquesta imatge de 1960 la va pujar MuNh Radeac a la pàgina de facebook del bloc

Teresa Nebot rentant la roba rentant la roba a l'any 1919, de llibre l'Abans... de la Mireia Mascarell extreta del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

També demanaria, que si algun any d’aquests s’emplena el Museu d’Història de la nostra ciutat amb una exposició permanent sobre la història de la nostra ciutat (…aquest tema ja comença a ser de jutjat de guàrdia), que el canal tingui un paper tant important com la seva construcció ho va ser per l’Hospitalet.
Extret del bloc:http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com

Canal de la Infanta: Memoria histórica en estado terminal.

Pocas veces un canal de regadío tiene tanta trascendencia para la historia de una población como el Canal de la Infanta para la historia de L'Hospitalet de Llobregat. Este canal de riego que partiendo desde Molins de Rei lleva el agua del Llobregat por su ribera izquierda hasta Barcelona significó un cambio cualitativo crucial en la transformación de Hospitalet de una población agrícola a una población industrial. Sin embargo, pocas veces también una población ha sido más desagradecida para con su principal fuente de progreso.

Aún me fascina cuando uno de los ancianos de la calle, ya muerto hace unos años, me explicaba que de pequeño se iba a bañar en el canal que pasaba entre cerezos un poco por detrás de nuestra casa. El imaginarme esta zona de Hospitalet, antaño agrícola, verde y ahora convertida en gris y cemento, siempre me hace añorar un pasado que jamás he vivido y que siempre ha girado alrededor de El Canal de la Infanta.

Este canal fue construido entre 1817 y 1819 y permitió poner en regadío prácticamente todo el termino municipal de Hospitalet, el cual estaba básicamente dedicado al cultivo de secano. El agua del Llobregat sirvió para que el pueblo comenzara a crecer en población y, al abrigo de la fuerza hidráulica, se empezaran a instalar cada vez más industrias que dieron el espaldarazo definitivo a que se convirtiera en la segunda ciudad de Catalunya. Por desgracia, este crecimiento desorbitado durante el siglo XX, fue, paradójicamente, lo que acabó con el canal.

La disminución de las tierras de cultivo, así como las necesidades cada vez mayores de evacuación del alcantarillado de los nuevos edificios que se construían por doquier, provocaron que cada vez más se utilizara el antiguo canal de riego como lugar donde abocar los residuos domiciliarios, lo cual convirtió lo que antaño era un plácido y bucólico canal de riego en una auténtica cloaca a cielo abierto. De esta forma, el canal se convirtió en una fuente de malos olores y de infecciones varias, que conforme fue pasando el tiempo fue cubierta y convertida en muchos de sus tramos en una simple alcantarilla.

Vista del tramo desde Google Maps
Aunque sigue en funcionamiento en su tramo hasta Sant Joan Despí, poco queda ya en Hospitalet de esta infraestructura. Sin embargo, aún existe un pequeño tramo en que el Canal de la Infanta no ha desaparecido todavía a pesar del estado de deterioro que se ha producido tras pasar casi 30 años sin circular agua por su interior. Los planes de urbanización a toda costa que el ayuntamiento tiene para la zona donde se encuentran los restos tampoco parece que le auguren un futuro muy halagüeño.

El tramo se encuentra al final de la avenida Josep Tarradellas, en el interior de los terrenos del antiguo Cuartel de la Remonta, sede en la actualidad de la Escola de Capacitació Agraria Eqüestre y consisten en unos 100 metros de canal recubierto de mampostería y un puente que salvaba el canal para poder acceder a unos terrenos que se encuentran a un nivel superior. Justamente, el estar incluidos en terrenos militares -aunque posteriormente cedidos al ayuntamiento- ha permitido que aún sean visibles.


El tramo que aún se conserva comienza unos metros antes en el término de Cornellà de Llobregat, ya que esta zona es limítrofe entre Cornellà y Hospitalet, siendo visitable al corresponder a un tramo abierto de la calle Conflent. En ella podemos observar una parte del canal totalmente colmatado de tierra, escombros y desechos varios (cabe recordar que en sus orígenes tenía entre 2 y 4 metros de ancho y 1'80 de profundidad), así como un puente que daba acceso a un paso inferior de la vía del tren que pasa a pocos metros. El entorno está totalmente degradado y abandonado denotando la falta total de interés por conservarlo por parte de los ayuntamientos implicados.


Ignoro cual será el futuro de los pocos restos reconocibles que aún quedan del Canal, pero mucho me temo que los intereses urbanísticos y las comisiones bajo mano pasarán al galope, como tantas otras veces, por encima de nuestro derecho a la conservación de la memoria histórica de nuestro pasado colectivo.

Para ver más fotos del tramo que se conserva, entrad en este enlace.

Extret del bloc Memento Mori!

Una història que ens pertany.

El Canal de la Infanta ha estat des de 1819, data oficial de la seva inauguració per la Infanta Luisa Carlota de Borbón-Dos Sicilias, la infraestructura més important de tot el Baix Llobregat. La importància d'aquest canal rau en que va ser l'eix vertebrador que va permetre posar en regadiu més de 3000 hectàrees de conreu eminentment de secà, facilitant el desenvolupament econòmic de tota la comarca.

A recer d'aquesta sèquia, que portava en el seu començament fins a 4000 litres per segon, s'instal·laren diverses industries que aprofitaven l'energia hidràulica que generaven els diferents saltants d'aigua que havia en el seu recorregut. Això va permetre el pas d'una economia agrícola de subsistència a una de plenament industrial en poc menys de 100 anys, provocant una explosió demogràfica que va ser el detonant de la seva pròpia fi.

La desaparició durant la segona meitat del segle XX de l'entorn agrícola i l'ocupació del territori amb zones residencials sense cap control , provocà que l'antic canal es convertís en una claveguera a cel obert, amb tot els problemes que això comportava. La increïble contaminació del riu Llobregat degut als abocaments industrials sense depurar fets a la riera de Rubí i al riu Anoia durant finals dels anys 60, empenyé a l'oligarquia franquista a buscar una solució més fàcil i barata que prohibir els abocaments: utilitzar el Canal de la Infanta com a variant per a que les "aigües" de l'Anoia i la riera de Rubí no afectessin la depuradora de Sant Joan Despí. 

D'aquesta forma, lluny d'arreglar el problema, simplement s'amagava destrossant la qualitat de vida dels sis municipis que travessava (Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat i Barcelona) pel perill sanitari real que comportava la circulació d'allò que en algun moment va ser aigua. Donat el problema, els ajuntaments afectats van decidir cobrir, tallar o desviar el canal en la mesura de les seves possibilitats degut a la pressió veïnal, desvirtuant totalment el que va ser un bucòlic rec on la quitxalla es banyava entre cirerers.

En l'actualitat el Canal encara funciona com a canal obert fins a Sant Feliu, regant unes escasses 300 hectàrees de terreny amb una aigua que ha millorat considerablement la seva qualitat si be encara molt bruta. Respecte la infraestructura en sí, queden molt poques restes visibles degut a la forta modificació patida en els últims 30 anys, però encara en queden arreu del seu traçat, com per exemple les restes que queden dins del recinte de l'antiga caserna de La Remunta de l'Hospitalet i que el nostre grup intenta preservar per a que l'especulació urbanística no l'arrabassi sense pietat.

La memòria històrica d'una població que ha viscut (i patit) tota mena de vivències al voltant del Canal és quelcom que arriba molt endins i que en cap cas podrà entendre-ho la gent que no ho ha viscut i per a qui, unes poques restes, no deixen de ser més que una molèstia per a fer calés fàcilment.

El Canal de la Infanta existeix, soterrat, inconnex, com la nostra memòria. I per a demostrar que no ha sigut cap somni de tota una població, aquí posem a l'abast de tothom qui ho vulgui un espai web dedicat a donar a conèixer aquest llegat que encara dura, malgrat que a molta gent -sobretot de dalt- els hi molesti.

La memòria és nostra, la història ens pertany: Protegim el Canal de la Infanta!

-Ireneu Castillo- 

Així era el Canal a les portes de Can Buxeres als anys 60. No és somni. (Foto cortesia MuNh Radeac)