Actualitzat el 25.11.2011 a les 12:44 Marta Gaston / Laia Carol
El 1819 es va inaugurar el canal de la Infanta, una infraestructura que va ajudar a fer el pas d'una economia agrícola a una d'industrial. Començava el recorregut a Molins de Rei i travessava el barri de la Marina, on la vida anava molt lligada a aquest canal. Ara, la plataforma Protegim el Canal de la Infanta, està lluitant per recuperar-ne la memòria històrica.
Fa més de 190 anys es va construir el canal de la Infanta, que es deia així perquè el va inaugurar la infanta Carlota de Borbó. Tenia un recorregut de 17 km, que començaven a Molins de Rei i acabaven al barri de la Marina, i aviat es va convertir en una infraestructura bàsica per a l'economia de la zona.
Quan tot això eren camps, el canal els regava. De fet, va permetre posar en regadiu més de 3.000 hectàrees, i no només això. Va ser una peça clau per facilitar el pas d'una economia agrícola a una d'industrial. Veïns de tota la vida, com el Francesc, ho tenen molt present.
FRANCESC BOIX, veí
"Regava tota la Marina, perquè fins els anys 50 tot això eren camps. I aquí baix hi havia una fàbrica de 'tableros' que aprofitaven per fer algun moviment d'alguna màquina amb un salt d'aigua."
De tot això ara en queda ben poc. La imatge dels carrers per on abans passava el canal ha canviat totalment i només en queden fotografies i records. Hi havia trams descoberts, com el que passava per aquest carrer, i cada divendres les dones hi venien a rentar. En Ramon ho recorda com si fos ahir. Ajudava la seva mare a baixar la roba i, després, encara tenia temps per divertir-se.
RAMON ANGLÈS, veí
"Era la nostra platja. Teníem un bagant, una fusta, la posàvem i quan l'aigua pujava de nivell era quan nosaltres ens banyàvem."
El canal tenia una amplada d'entre un i quatre metres i podia portar fins a 3.700 litres d'aigua per segon. A poc a poc, però, es va degradar. Van desviar el riu Anoia i la riera de Rubí cap al canal, l'aigua es va contaminar i a principis dels 60 molts ajuntaments el van soterrar. Aquest mur, que ressegueix una paret del cementiri de Montjuïc, és un dels pocs rastres del canal a Sants. Des de la plataforma Protegim el Canal de la Infanta fa temps que treballen per descobrir records com aquest.
IRENEU CASTILLO, portaveu plataforma "Protegim el Canal de la Infanta!"
"Creiem que és un llegat que s'ha de conservar i conèixer, sobretot les noves generacions. A partir de Cornellà fins aquí l'han convertit en una claveguera."
Pensaran fórmules per protegir el poc que queda de tot el traçat del canal i aconseguir que en lloc de ser part de la memòria d'uns quants es converteixi en una realitat de tots.
Quan tot això eren camps, el canal els regava. De fet, va permetre posar en regadiu més de 3.000 hectàrees, i no només això. Va ser una peça clau per facilitar el pas d'una economia agrícola a una d'industrial. Veïns de tota la vida, com el Francesc, ho tenen molt present.
FRANCESC BOIX, veí
"Regava tota la Marina, perquè fins els anys 50 tot això eren camps. I aquí baix hi havia una fàbrica de 'tableros' que aprofitaven per fer algun moviment d'alguna màquina amb un salt d'aigua."
De tot això ara en queda ben poc. La imatge dels carrers per on abans passava el canal ha canviat totalment i només en queden fotografies i records. Hi havia trams descoberts, com el que passava per aquest carrer, i cada divendres les dones hi venien a rentar. En Ramon ho recorda com si fos ahir. Ajudava la seva mare a baixar la roba i, després, encara tenia temps per divertir-se.
RAMON ANGLÈS, veí
"Era la nostra platja. Teníem un bagant, una fusta, la posàvem i quan l'aigua pujava de nivell era quan nosaltres ens banyàvem."
El canal tenia una amplada d'entre un i quatre metres i podia portar fins a 3.700 litres d'aigua per segon. A poc a poc, però, es va degradar. Van desviar el riu Anoia i la riera de Rubí cap al canal, l'aigua es va contaminar i a principis dels 60 molts ajuntaments el van soterrar. Aquest mur, que ressegueix una paret del cementiri de Montjuïc, és un dels pocs rastres del canal a Sants. Des de la plataforma Protegim el Canal de la Infanta fa temps que treballen per descobrir records com aquest.
IRENEU CASTILLO, portaveu plataforma "Protegim el Canal de la Infanta!"
"Creiem que és un llegat que s'ha de conservar i conèixer, sobretot les noves generacions. A partir de Cornellà fins aquí l'han convertit en una claveguera."
Pensaran fórmules per protegir el poc que queda de tot el traçat del canal i aconseguir que en lloc de ser part de la memòria d'uns quants es converteixi en una realitat de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada